Madrid · Abans de les eleccions espanyoles, els populars es van posar la pell de xai i van articular un doble discurs: van acusar el govern del PSOE d'asfixiar les comunitats amb una gasiveria jacobina i, al mateix temps, van posar el dit a l'ull als executius autonòmics socialistes per malbaratar alegrament els recursos mentre els ciutadans les passaven magres. L'estratègia va tenir èxit i el PP mana avui a 11 de les 17 autonomies ( i condiciona moltes de les polítiques que es fan a Euskadi i a Catalunya). La posició de fortalesa els ha permès ensenyar les orelles de llop i començar a recollir veles per tornar competències a l'Estat central. De sobte, la dreta espanyolista ha admès que la uniformitat territorial no era viable. Benvinguts! Ho proclamen com si haguessin descobert la sopa d'all, després d'anys i panys de clonar qualsevol avenç en matèria d'autogovern que aconseguia Catalunya, amb esforç i un desgast enorme. El PP que ara blasma el repartiment competencial no va tenir cap reserva a l'hora de plagiar l'Estatut de Catalunya, després d'haver orquestrat la pitjor campanya anti-catalana que s'ha fet mai, recollint signatures a tort i a dret, pagant unes falques radiofòniques a Andalusia que feien posar els pèls de punta...

Ara, que ja acaricien el pom de la porta de la Moncloa, volen més poder per a Mariano Rajoy. Darrere aquesta capa de pintura de seny s'hi amaga el centralisme de tota la vida. No és estrany que el president del Congrés, l'autoproclamat socialista José Bono, també arrufi el nas ara amb el cafè per a tothom; o que el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, vulgui recuperar competències en urbanisme i promogui una reforma del sistema electoral per escapçar la força de Catalunya i Euskadi al Congrés de Madrid. Els vells rockers jacobins tornen a la carrega.

El PSOE no entén, però, que pagarà molt cara la renúncia al seu projecte federal que no van voler desplegar quan tenien el suport d'ERC i ICV a la primera legislatura. Ara ja és tard. S'han disparat un tret al peu i aniran coixos per culpa seva. I, així, és impossible que atrapin mai al PP. Entre l'original i la còpia, tothom tria sempre el més autèntic.