L'estiu polític benidormer està sent calent com no es recorda cap. El pas del regidor popular José Bañuls al grup mixt a causa de les discrepàncies amb el seu partit ha provocat un terratrèmol les conseqüències del qual són, ara com ara, del tot imprevisibles.
El mapa polític municipal eixit de les eleccions del maig del 2007 ja era ben ajustat, amb un PP que tan sols avantatjava d'un regidor els socialistes (13 contra 12). Ara, l'abandonament de Bañuls de la disciplina popular amenaça de reeditar l'episodi que al 1991 va enfilar Eduardo Zaplana a la primera línia política, que no deixaria d'ocupar fins 17 anys més tard: va ser gràcies a una trànsfuga socialista, Maruja Sánchez, que Zaplana va ser nomenat alcalde en contra de l'opinió expressada pels ciutadans a les urnes només uns mesos abans.
Tot just és aquesta la principal causa que addueixen els socialistes que saluden una possible moció a Benidorm. Sense aquella passa, sense la presa de la vara de comandament, Zaplana no hauria pogut assolir la presidència del PP valencià tan sols quatre anys més endavant i no haguera esdevingut president de la Generalitat al 1995, trencant un període de govern dels socialistes que s'allargava des del 1982. Sense l'episodi de la moció de censura, el PP valencià hauria continuat més temps immers en les lluites intestines i en la marginalitat electoral, sempre sotmès als estira-i-arronses particulars a l'hora d'escollir el candidat, que havia de posar diners de la seua butxaca per a poder ser-ho, com qui aspira a ser la fallera major de la seua falla.
Del 1995 ençà, però, el PP s'ha convertit en una piconadora, en una màquina perfectament greixada que fins i tot és capaç de superar enfrontaments d'anomenada, com el que fins fa poc van protagonitzar Francisco Camps i Zaplana mateix. Tot va començar a Benidorm, però.
El secretari general dels socialistes valencians, Jorge Alarte, no vol ni sentir a parlar de mocions de censura. L'alaquaser preconitza un discurs ètic i moral que en cap cas no s'adiu a la possibilitat de presentar una moció per tombar un govern democràticament escollit pel poble. "Jo no sóc Camps", repeteix alhora que acusa el cap del Consell de no haver evitat les successives mocions que el PP sí que ha aprovat, i impulsat, a diversos municipis de la mateixa Marina: Dénia, Calp i la Vila-Joiosa són tres destacats municipis que el juny del 2007 eren governats pel PSPV-PSOE i ara ho són pel PP, en el segon dels casos gràcies a una entesa amb el Bloc Nacionalista Valencià, que n'ostenta l'alcaldia. Alarte, per tant, vol marcar una línia diferenciada, clarament diferenciada, i amenaça els regidors que aproven una presumpta moció d'obrir-los un expedient disciplinari.
El problema és la paràlisi que presenta el consistori benidormer. Els 12 regidors de l'equip de govern del PP són incapaços d'aprovar qualsevol mesura, atès que la majoria és en mans dels 12 socialistes i del trànsfuga Bañuls, qui acaba de vaticinar una "tardor de canvis" a l'Ajuntament. Si la situació continua igual, els socialistes de Benidorm ja han avisat que es veuran obligats a prendre mesures severes, un eufemisme que amaga també l'expressió "moció de censura".
Agustín Navarro, cap de llista socialista al 2007, podria ser el nou alcalde, per bé que està enfrontat al sector liderat per José María Pajín i Maite Iraola, pares de la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, i profundament arrelats a l'agrupació socialista municipal. De fet, Pajín pare és assessor de la Delegació del Govern espanyol a Alacant, mentre Maite Iraola anava de número 3 a la llista municipal presentada pels socialistes al 2007. Cap dels dos no té gaire bona relació amb Navarro, però encara els cou més el fet que Benidorm porte 18 anys sota governs del PP, i que el seu accés a l'alcaldia fora possible gràcies, precisament, a una moció de censura: la trànsfuga d'aleshores, Maruja Sánchez, no ha deixat de treballar al consistori des d'aleshores, sempre ben col·locada, mentre el seu marit va ser contractat pel servei de bombers. En cas que el PSPV-PSOE accedesca a l'alcaldia, l'acomiadament de Sánchez es dóna per descomptat.
Leire Pajín, però, no és del parer dels pares. Com Alarte, opina que una moció a una localitat tan representativa com Benidorm no faria sinó crear mala imatge al seu partit, encara més en una època en què Camps ha eixit indemne del "cas Gürtel" i quan el PP acusa el PSOE d'actuar de bracet de la justícia per desestabilitzar-los. Al cor de Pajín filla de ben segur que també ha arrelat l'odi contra el PP per aquella moció del 91, però amb el cap fred no pot donar-hi suport. s això, només això, que ara com ara frena els socialistes a fer el pas.
Tot plegat enmig d'una crisi interna importantíssima al si del PP. Clarament dividit en dos bàndols, els zaplanistes controlen (de ben poc, però controlen encara, en la figura de Gema Amor) l'agrupació municipal, mentre l'alcalde, Manuel Pérez Fenoll, està clarament alineat del costat de Camps, com també l'exfamília de Zaplana, avui campsista. Si el PP és foragitat de l'alcaldia, la situació de tensió encara podria agreujar-se. Hi farà el pas, el PSPV?
