Alberto Fabra

València · En aquella ocasió, la trobada que Francisco Camps va establir amb el socialista Jorge Alarte i el tàndem de Compromís conformat per Enric Morera i Mònica Oltra (amb Marga Sanz, la portaveu d'Esquerra Unida, un grup aleshores no adscrit) no va satisfer les expectatives dels tres portaveus. Ni de bon tros. Ans al contrari, allò no fou sinó l'inici d'una incomunicació que semblava eterna, agreujada un mes després, com a conseqüència de la implicació de Camps a l'anomenat 'cas Gürtel'.

Alberto Fabra, que va prendre possessió del càrrec a la darreria de juliol, ha estrenat el nou curs polític amb quatre reunions amb els respectius síndics parlamentaris: de menor a major representació a les Corts, Fabra va reunir-se tres quarts amb Sanz, Morera, Alarte i Rafael Blasco, que és el portaveu popular a la cambra. Tots ells, i això és notícia, van eixir del Saló Daurat del Palau de la Generalitat contents pel clima generat pel nou cap del Consell. Perquè, en efecte, les paraules que brollen de la boca de Fabra són oxigenadores.

Caldrà veure si es concreten en fets, si hi ha matisos ocults o si tot plegat respon a un intent personal de girar full amb el passat, però el ben cert és que Fabra només ha necessitat un mes i escaig per donar passes que semblaven impossibles: ha confirmat que posarà a l'abast de l'oposició la documentació relativa als contractes que la Generalitat va acordar amb les empreses de la trama 'Gürtel' i amb l'arquitecte Santiago Calatrava (quelcom tancat i barrat, fins ara, per culpa de les possibles irregularitats comeses i per les clàusules de confidencialitat, respectivament), així com també va mostrar la seua intenció de consensuar el model educatiu (incloent-hi el polèmic decret que implantaria el trilingüisme a l'ensenyament valencià a partir de l'any vinent), va expressar la voluntat de pactar un nou model de televisió pública (amb l'elecció del director general de l'ens a les Corts, amb majoria qualificada), va admetre que reformarà la llei electoral (sense recórrer a l'extravagant circumscripció uninominal que propugnava el seu antecessor) i va garantir que es reunirà amb els familiars de les víctimes de l'accident de metro esdevingut a València l'any 2006.

La materialització o no de les mesures per part de Fabra indicarà el grau de fiabilitat que mereix com a cap del Consell

Una associació d'afectats a què Camps mai no va voler concedir una audiència. Per si no hi havia prou, Fabra va contestar a bastament els mitjans de comunicació que van seguir la intensa jornada de reunions, un altre fet inèdit els darrers anys al País Valencià. "Sempre admetré preguntes, però una altra cosa és que us conteste allò que voleu sentir", va confessar, 'off the record', en acabar la seua compareixença davant la premsa.

A més, amarant-se de l'esperit retallador que ho envaeix tot, el nou president va informar que reduirà la despesa de 400 milions més, en aquest cas de les empreses públiques, Ràdio Televisió Valenciana inclosa. Afegits als 1.400 que ja va anunciar Camps i als 680 més que ja va anunciar Fabra que estalviaria només entrar-hi, la suma total ascendeix a 2.480 milions. Els socialistes encara ho troben escàs, i per boca d'Alarte van demanar que reduesca de 2.000 milions els 3.500 que anualment dedica el Consell a més de 130 fundacions de titularitat pública, moltes de les quals "inservibles", segons ells.

Morera va agrair el to demostrat per Fabra, però igualment va comminar-lo a passar als fets, atès que només així es creuran que s'ha clòs l'etapa de "balafiament" que ha caracteritzat els governs d'Eduardo Zaplana i de Camps mateix. De la seua banda, Sanz va eixir convençuda que el decret del trilingüisme és en via morta i que la documentació sobre Calatrava i 'Gürtel' serà facilitada de manera íntegra als grups que així ho demanen. Paula Sánchez de León, vicepresidenta del Consell i persona de l'estricta confiança de Camps, ha estat la designada per Fabra per contactar "abans de 10 dies" amb els grups a fi d'iniciar el procés de transparència que vol imprimir a la seua manera de fer política.

"Només recuperaram la credibilitat ciutadana si ho som", va dir el president. En canvi, Fabra va negar a Esquerra Unida la possibilitat de recuperar la CAM amb diners públics i va negar també la possibilitat d'obrir una comissió d'investigació sobre la gestió abans de ser intervinguda. La materialització o no d'aquestes mesures per part de Fabra indicarà el grau de fiabilitat que mereix com a cap del Consell. Venint d'on venim, té a l'abast ser un president normal, de dreta moderada i racional. Quelcom que, fins ara, directament semblava una utopia.