
Si Francisco Camps obrira la cartera i es trobara de cop amb el seu carnet del Partit Popular, no se'n veuria reflectit. L'abstenció dels conservadors a la presa a consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres al Congrés espanyol implica un gir considerable respecte la línia política marcada per Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana.
València ·
El frontisme envers Catalunya s'ha tornat esperit de consens i d'arribar a acords. És ben simptomàtic que Jorge Fernández Díaz fora l'encarregat de fixar la posició del seu partit, tot i que els populars tenen més diputats valencians que no catalans.
Fet i fet, l'acceptació a tràmit parlamentari de la ILP és una notícia per sí mateixa. És la segona ocasió en què això passa, per bé que l'anterior no va ser exactament tinguda en compte, sinó que l'executiu la va incloure dins d'una llei més ampla que aprovaria més tard. És l'onzena ocasió en què es presenten 500.000 signatures vàlides davant la Junta Electoral Central (JEC) i que el Congrés en dóna el vist-i-plau al seu estudi per part dels diputats. I tot plegat per culpa de la dèria anticatalanista d'un Camps que observa impertèrrit com el seu successor, Alberto Fabra, mira de posar seny allà on només hi havia soroll.
A ningú no escapa que el futur de TV3 al País Valencià és més clar gràcies al relleu de Camps per Fabra
L'acceptació de la ILP no implica, òbviament, la seua consolidació com a llei. És una proposició de llei (com ara les que acostuma a presentar l'oposició) però no decaurà malgrat que la legislatura espanyola és a punt de cloure's. En tractar-se d'una iniciativa popular, el seu tràmit continuarà al proper període de sessions, previsiblement amb una majoria del PP però amb la intenció (tal com va deixar anar Fernández Diaz) de teixir complicitats amb els grups catalans, especialment CiU.
A ningú no escapa que el futur de TV3 al País Valencià (s'han complert set mesos de la seua apagada definitiva, i aviat farà tres anys que va dir adéu a les comarques més meridionals del país) és més clar gràcies al relleu de Camps per Fabra i a la conjuntura política que les eleccions del 22 de maig va produir a Catalunya, amb governs de col·laboració de PP i CiU. Amb una crisi econòmica galopant, els populars no volen maldecaps per qüestions que consideren molt menors (no passa igual amb la immersió a l'ensenyament, és clar), cosa que afavoreix un clima tendent a l'acord.
De la mateixa manera s'han d'entendre les reunions que aquests dies manté Fabra amb els seus homòlegs balear i català.
Avui dijous hi ha hagut trobada a Palma amb José Ramón Bauzà i el president murcià, Ramón Luis Valcárcel, i demà n'hi haurà una altra a Barcelona, de caràcter bilateral, amb el president Mas. Tot i que l'eix d'ambdues converses és el corredor mediterrani i la necessitat d'estrènyer els llaços de col·laboració i de solidaritat per tal d'imposar-se al corredor central que patrocinen unes altres autonomies, és segur que Mas i Fabra parlaran de TV3, l'acord de reciprocitat amb el Canal 9 del País Valencià sembla una qüestió de mesos.
El senyal de TV3 sembla que retornarà a poc a poc, com si es tractara d'un bumerang
No debades, la ILP encara tardarà un mínim de sis mesos a superar el període de les esmenes parlamentàries. En canvi, Mas i Fabra podrien consensuar molt abans un acord de reciprocitat que, atenció, podria incloure clàusules intervencionistes de la part valenciana, perquè el PPCV s'ha marcat l'objectiu de collar la Generalitat de Catalunya amb peticions com ara que el llibre d'estil de TV3 canvie de manera substancial. Són en risc el mapa del temps dels Països Catalans, la denominació País Valencià (que passaria a dir-se Comunitat Valenciana, tal com preferiblement indica l'Estatut valencià) i fins i tot l'expressió "valencià" a l'hora de referir-se a la llengua comuna en els casos que faça referència a la parlada a les comarques del sud. Caldrà veure si tot plegat és acceptat pel gabinet de Mas i, en cas de ser així, si això serà assumit també pels redactors de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA).
Podria ser, però, que Fabra s'estalviara aquest tràngol (el d'haver de dir als periodistes del nord com s'hi han de referir al sud) i que tancara un acord ràpid i molt concret amb Mas sense la obligatorietat d'establir-hi normes coercitives. De moment, una cosa gens negligible, fa la sensació que el senyal de TV3 sembla que retornarà a poc a poc, com si es tractara d'un bumerang. Al revés de la cançó dels Manel, aquest sí que torna. A desgrat de Camps, és clar.