Grup d'estudiants d'occità a la UdL.

Lleida · Aquests exprofessors són individus que han arribat a conclusions molt precises sobre el futur de la humanitat quan, en acabat de traduir un poema de Baudelaire, han pogut escoltar, al metro, una animada conversa entre dos joves d'extraradi. Són individus que viuen en la il·lusió que el coneixement, posem per cas, dels clàssics grecollatins és un salconduit per penetrar lúcidament en qualsevol procés històric i social.

A la Universitat de Lleida (UdL), la carrera d'estudis catalans i occitans només ha estat escollida per cinc batxillers com a primera opció

Bé que no, potser, en qualsevol text: admeten, aquests individus, que mai no han entès un borrall d'aquell sociòleg francès que va desemmascarar l'interès dels desinteressats, això és, els beneficis simbòlics, en termes de distinció social, de deure's únicament a coses tan inútils com la poesia. O els beneficis simbòlics de fer-se els apocalíptics: en una societat definitivament consagrada a la tècnica, l'hedonisme i la banalitat, ells representarien, s'entén, l'última baula d'una immemorial cadena d'humanistes. "Els joves d'avui, adults del demà, són fills del botellon i d'internet." Per això hem llegit tant?

A la Universitat de Lleida (UdL) s'hi fa una carrera que es diu estudis catalans i occitans i que només han escollit cinc batxillers com a primera opció. Exprofessors pesats i fatus haurien d'alegrar-se'n, de la dada, en lloc d'usar-la com a suport objectiu de la seua jeremiada: és el fet de pertànyer a una minoria com més va més minoritària el que garanteix que se sàpiguen, que els sàpiguen, individus tan especials. I, encara més important, el que redueix enormement les possibilitats que algú sotmeti a revisió crítica la seua obra.