Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 31 de de juliol del 2012 | 17:36
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Propòsit agostins

1. No llegeixis poetes pesats que opinen sobre la crisi: s'estimarien més penjar la ploma que usar una metàfora rebregada i tanmateix no tenen cap pudor a l'hora d'emular aquell conegudíssim gest tràgic que consisteix a veure, enllà dels greus problemes materials, un "esgotament espiritual d'Occident" o "la més fonda de les crisis morals mai viscudes".

Lleida · Si es tracta de llegir parides, millor que revisitis les teues cròniques. Si es tracta d'entendre-hi alguna cosa, busca, per exemple, estadístiques sobre l'estancament dels salaris i l'augment concomitant de la demanda de crèdit. O sobre les polítiques econòmiques que van precedir l'ascens del feixisme.

2. No llegeixis cap text "en defensa de les humanitats". No pas perquè no siguin defensables, sinó perquè els seus paladins semblen convençuts que l'enginyer industrial no es faria preguntes sobre el sentit de la vida sinó fos perquè n'hi ha que es poden llicenciar en teoria de la literatura i literatura comparada.
'Catalunya es va independitzar com es va dependitzar, sense ganes', direm, inspirats en Joan Fuster, d'aquí a no sabem quants anys"
La raó de ser de les humanitats és l'autodeterminació dels individus, i és en el marc més ampli de les lluites polítiques que l'han de fer possible on cal situar la vindicació de les disciplines humanístiques, i no pas en un àmbit aliè, posem per cas, a l'estancament dels salaris, i tanmateix imprescindible, se'ns diu, per afrontar els embats de la vida.

El corporativisme del professor d'humanitats que pren públicament la paraula és el més insidiós de tots, ja que defensa els seus interessos professionals en el mateix acte de mostrar-se olímpicament desinteressat ─"no és per nosaltres que parlem, sinó per la humanitat sencera i, més concretament, per l'enginyer industrial...". Si es vol salvar les humanitats, cal trepitjar trinxera.

3. No confiïs en els qui governen el país, però adona't que l'absència d'alternatives és, estranyament, un conjuntura interessant. "O independents o residuals" són els termes d'un dels catalanistes més resoltament antiseparatistes que ha donat el segle XX. I retracta't d'afirmacions passades segons les quals no hi ha emancipació sense èpica. "Catalunya es va independitzar com es va dependitzar, sense ganes", direm, inspirats en Joan Fuster, d'aquí a no sabem quants anys.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat