Ni el sever proverbi xinès en què el savi assenyala la lluna i l'idiota li mira el dit no es fa adequadament càrrec de l'estrabisme valoratiu amb què els fills reblanits del PSUC observen l'excepcionalitat del 27-S.
Lleida ·
Assimilar la candidatura unitària per la independència, per raó de l'ascendent que hi té Mas, a l'"opció continuista", fent abstracció de la revolta democràtica que l'explica, com si es tractés d'una trivial cooptació del centreesquerra per part de la dreta, deu ser el tribut a l'estultícia més reeixit que mai ha fet Dolors Camats.
Assimilar la candidatura unitària per la independència, per raó de l'ascendent que hi té Mas, a l'"opció continuista", fent abstracció de la revolta democràtica que l'explica"
¿Creu de debò ICV, contraintuïtivament, esotèricament, que, per virtut del lideratge transitori de Mas, independència i canvi social són un joc històric de suma zero, de manera que, com més independents siguem, menys condicions per al canvi hi haurà, i viceversa, com si el sol fet que Mas acabi sent coartífex de la independència comprometés fatalment, ad eternum, les virtualitats transformadores de la república catalana? ¿Acceptaria Dolors Camats, seguint la mateixa giragonsa argumental, que la coincidència provisòria d'ICV i Rajoy en el bloc del no a la independència fa inexorablement estèril qualsevol desafiament ecosocialista a l'ortodòxia neoliberal que tenalla l'estat? ¿Per què el neoliberalisme independentista català, declinant i en desintegració, suposa una tara congènita i irreversible per a una futura república catalana, mentre que el neoliberalisme espanyol, també afeblit però amb perspectives de servar l'hegemonia amb l'auxili de Ciutadans, tan sols és una contingència històrica remissible, una episodi més d'una monarquia postfranquista susceptible ―ella sí― de fondes transformacions estructurals a favor de les classes populars?
¿Acceptaria Dolors Camats, seguint la mateixa giragonsa argumental, que la coincidència provisòria d'ICV i Rajoy en el bloc del no a la independència fa inexorablement estèril qualsevol desafiament ecosocialista a l'ortodòxia neoliberal que tenalla l'estat?"
Allà on els llibres d'història es refereixin a "la independència de Catalunya", Dolors Camats només hi llegirà "de quan Raül Romeva es va vendre a Angela Merkel". Una tal lectura ens podria semblar entranyablement obtusa si ICV fos una orgullosa romanalla de l'ortodòxia comunista... i no pas el satisfet lacai del socioliberalisme que ha estat.
