Per fi s'ha acabat la convenció del Partit Popular i hem esbrinat el famós pla del President Rajoy: prohibir, prohibir i prohibir i, en cap cas, negociar o parlar. Una altra mostra, com ja he esmentat en una altra ocasió, de l'absoluta i preocupant incapacitat de gestió de crisis per part del govern estatal. Aquesta convenció, tal i com va afirmar el President Mas, ha estat tot un festival d'amenaces.
Perquè no ens enganyem, ha estat així. Hem pogut ser testimonis de tot un reguitzell d'insults, provocacions, desqualificacions i amenaces, exigint un respecte que ells no tenen amb els partidaris del procés sobiranista, en defensa a ultrança dels drets d'una minoria per sobre dels de la majoria de la població catalana. Esperava arguments, però lamentablement no ha estat així. Alícia Sánchez Camacho ha comparat el procés sobiranista actual amb els temps d'ETA, mostrant novament la seva limitada capacitat política d'una persona que no oblidem que és senadora per a Catalunya, barrejant un procés sobiranista tant pacífic com el català amb terrorisme.
Per la seva banda, María Dolores de Cospedal ha comparat el procés sobiranista amb el procés d'independència de Cuba i a les figures del matxet, mostrant que el seu partit no s'ha assabentat encara que la principal arma del procés sobiranista són els arguments, no els matxets ni la violència, uns arguments que encara hom espera que siguin refutats amb altres arguments que no siguin amenaces i desqualificacions com les que constantment s'han de sentir.
Alberto Núñez Feijoo, en un acte de supèrbia, ha afirmat que el procés sobiranista no ha nascut del poble català sinó dels seus governants, mostrant el seu absolut desconeixement del procés sobiranista, un procés que algú li hauria de fer saber que és un procés sorgit i empès pel poble i no pas pels polítics. Si en comptes de basar-se en les dades facilitades per la Delegació del Govern de Catalunya i per la senyora María de los Llanos de Luna, repassés les imatges de la manifestació de 2012 o les de la Via Catalana per a la Independència, probablement no tindria una visió tant esbiaixada sobre el procés sobiranista a Catalunya.
El seu famós pla: no permetre cap consulta i no establir cap tipus de negociació. Gran pla. Sensacional. Si jo fos unionista, estaria ben preocupat"
Cristóbal Montoro ha afirmat que lliurarà els comptes que ell ha denominat regionalitzats per poder contrarestar els números de les balances fiscals, incloent altres partides com ara de defensa i d'afers exteriors que ell manifesta que Catalunya se'n beneficia. Se suposa que inclourà en aquests comptes regionalitzats les despeses que van suposar l'elaboració del lamentable informe del Ministre Margallo o les que van suposar el viatge exprés de Rajoy als Estats Units per intentar convèncer al President Obama dels perjudicis del procés sobiranista català.
Però hom es pregunta perquè no es publiquen les balances fiscals en comptes de buscar altres fórmules imaginatives si és que és tant clar la inexistència de qualsevol espoli fiscal? Finalment, el President Rajoy en ha presentat el seu famós pla per frenar la independència de Catalunya: no permetre cap consulta i no establir cap tipus de negociació amb la classe política catalana. Gran pla. Sensacional. Si jo fos unionista, estaria ben preocupat. No estranya que diaris internacionals comparin la posició de l'Estat espanyol amb la inquisició espanyola.
Si aquest és el pla unionista, no van pas gens bé. Cal pedagogia, arguments, diàleg, en resum, un discurs constructivista i no pas tant destructivista. Els catalans ja s'han cansat de tantes amenaces, provocacions, insults i desqualificacions proferides, de manera que si esperen que aquesta dinàmica els doni algun fruit ho tenen realment complicat. L'Estat espanyol té un problema amb Catalunya i negar-lo i donar l'esquena no servirà per solucionar-lo. I amb aquesta capacitat de negociació volen formar part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides...
