Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de de desembre del 2012 | 18:19
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Comencem amb una "Declaració de Sobirania"

En una Generalitat intervinguda "de facto" el perill més gran per al nou Govern i per a la celebració del referèndum és abocar-se al dia a dia. Sense marge de maniobra per l'asfíxia pressupostària, sorgiran els desacords i s'afeblirà el suport popular. L'antídot contra aquesta deriva és establir l'agenda nacional des del primer moment. 

Immediatament després de ser elegit el President de la Generalitat hauria de proposar al Parlament una "Declaració de Sobirania" que proclami la voluntat del Parlament de convocar un referèndum d'autodeterminació d'acord amb la legalitat internacional. Aquesta proclamació ha d'incloure una important exposició de motius i els passos que es pensen fer en aquesta legislatura per aconseguir-la. 

Els passos a fer són clars: en primer lloc l'aprovació d'una proposició de llei del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats que autoritzi a la Generalitat a convocar el citat un referèndum. La legalitat internacional exigeix esgotar tots els procediments interns abans de recórrer a un àrbitre imparcial. La previsible negativa de les Corts espanyoles hauria d'anar seguida de la denúncia del Regne d'Espanya davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Negar la celebració del referèndum infringeix l'article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que estableix el dret a la lliure determinació dels pobles. El Regne d'Espanya no pot ser jutge i part, i establir que el poble català no existeix i que no està emparat pels tractats internacionals. En paral·lel la Declaració de Sobirania ha d'instar a la Cambra catalana a aprovar una llei de consultes que permeti preguntar el poble català si vol que Catalunya es doti d'un Estat propi. Aquesta consulta es podria fer coincidir amb les eleccions al Parlament europeu que s'han de celebrar l'any 2014, aprofitant els mateixos col·legis electorals. D'aquesta manera el cas català tindria alhora una dimensió mundial i europea.
Els motius de la Declaració de Sobirania haurien de ressaltar que la modificació de l'Estatut legitima la demanda d'un referèndum"
L'exposició de motius de la "Declaració de Sobirania" seria tant important com els passos a fer. Hauria d'explicar al món que Catalunya tenia unes Constitucions, un Parlament i la Generalitat que van ser destruïts per la força de les armes l'any 1714. Que des d'aquell moment el poble català va patir l'ocupació militar al segle XVIII, els bombardejos i els Estats de Guerra de Barcelona del segle XIX, dues dictadures militars al segle XX. Hauria de recordar l'annexió al Regne de Castella-Espanya basada en el dret de conquesta, la seva posterior divisió en províncies per esborrar la seva existència i la prohibició de l'ús públic de la llengua catalana. Malgrat els tres segles de persecució el poble català ha resistit i ha mantingut la reclamació de les llibertats nacionals perdudes, la seva llengua i cultura i la seva identitat nacional.

Per fer entendre la necessitat d'un nou referèndum hauríem d'explicar que la Constitució espanyola feia un reconeixement implícit del poble català com a subjecte polític. Perquè estableix que els Estatuts d'Autonomia de les nacionalitats han de ser aprovats per referèndum i que aquests només poden ser modificats per referèndum, segons el seu article 152, punt 2. El poble català va aprovar la Constitució de 1978 perquè els partits majoritaris van assegurar que ens reconeixia com a poble subjecte polític, com ho demostrava que el seu Estatut només podia ser modificat en referèndum. La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va infringir aquesta garantia constitucional modificant un Estatut aprovat en referèndum per poble català.

Aquesta sentència està recorreguda davant del Tribunal Europeu de Dret Humans per totes les manipulacions polítiques que va patir en els quatre anys de deliberacions. Tota la sentència es fonamenta en la negació al poble català del seu caràcter de subjecte històric. D'aquest negacionisme es dedueixen que no són constitucionala ni el pacte fiscal, ni la immersió lingüística, ni la delimitació de competències, ni un sistema judicial català.

L'exposició de motius de la Declaració de Sobirania hauria de ressaltar que la modificació de l'Estatut aprovat pel poble català en referèndum sense el seu consentiment legitima la seva demanda d'un nou referèndum. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a pronunciar-se sobre les dues opcions existents: o bé la Constitució Espanyola de 1978 tal com queda interpretada després de la sentència del Tribunal Constitucional; o bé constituir-se en un nou Estat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat