El poder de Josep Antoni Duran i Lleida és gran, molt gran. No va voler ser conseller ni deixar el seu càrrec de portaveu a Madrid però la seva influència al govern d'Artur Mas és brutal i ningú la posa en qüestió.
No hi ha nomenament mínimament rellevant que no passi pel seu sedàs i ell és qui actua com a fre o moderador de les polítiques nacionals més agosarades que somien alguns sectors de CDC.
Després de set anys excitant el debat nacional mentre era a l'oposició, CiU ha arribat al govern i ha preferit instal·lar-se en el pragmatisme dels números i les retallades. Duran és qui marca l'agenda i intenta dir als convergents el que han de fer i el que no en assumptes com ara les consultes independentistes.
Segons alguns convergents Duran exerceix un cert xantatge sobre Artur Mas. El líder de CiU vol tranquil·litat en els primers mesos dels seu govern i no vol que estiguin marcats per les tensions internes que durant anys i panys han presidit les relacions entre Convergència i Unió i, a més, vol aprofitar el capital del democristians i del seu líder en alguns àmbits molt concrets.
Mas necessita, per exemple, que algú li obri les portes i treballi per la seva causa a Madrid. No només perquè el govern espanyol compleixi amb el finançament i les infraestructures sinó també perquè autoritzi a l'emissió de més deute públic. I, en l'àmbit exterior, li cal que Duran li obri portes entre els populars europeus, que ara són els que dominen l'escena continental.
Segons alguns convergents Duran exerceix un cert xantatge sobre Artur Mas
Duran i Mas han aconseguit normalitzar la seva relació, però ho han fet a partir de les cessions del segon en temes com el dret a decidir o plantejar amb totes les conseqüències polítiques possibles la batalla pel concert econòmic, ara anomenat pacte fiscal.
La influència de Duran no es limita a Madrid o a la tria dels càrrecs d'exteriors. Monopolitzar les comissions bilaterals amb el govern espanyol li dóna un protagonisme clau en l'agenda política, que en el cas català passa per la relació amb l'Estat. En aquest sentit, el cap de files de la federació nacionalista al Congrés té davant seu un repte important que passa per aconseguir alguns traspassos significatius. A Convergència només els queda esperar que, quan Mas es consolidi al capdavant dem l'executiu, el poder de Duran quedi diluït.
