Aquests últims dies, Carles Viver s'ha dedicat a explicar els passos que, d'acord amb el llibre blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), caldrà seguir després de les eleccions plebiscitàries si aquestes donen lloc a una majoria parlamentària favorable a la independència.
Viver, jurista rigorós i de tarannà moderat, és un bon exponent de l'evolució que ha fet aquest país en els últims anys. En la dècada dels noranta va ser magistrat del Tribunal Constitucional, on va presenciar com s'anava desballestant l'Estatut de 1979.
Això el va dur a defensar la necessitat de reformar-lo, i a dissenyar personalment el blindatge competencial amb què l'Estatut de 2006 havia de garantir la intangibilitat de l'autonomia política de Catalunya. Quan, l'any 2010, l'Estatut va saltar pels aires, Viver va viure la sentència del TC com una plantofada. Allò era un punt i final.
Així s'explica que aquest expert que havia liderat la redacció de la reforma estatutària, ara, com a president del CATN, hagi liderat la redacció dels documents que han traçat el full de ruta cap a la independència.
En una extensa entrevista publicada a El Temps, Viver ha explicat les tres fases del full de ruta:
Primera fase.- Pocs dies després de constituir-se, el nou Parlament ha d'aprovar una declaració solemne amb tres punts: 1. L'afirmació del compromís de constituir un estat independent. 2. La demanda a l'Estat espanyol de l'obertura de negociacions per a poder implementar aquesta decisió. 3. La comunicació a les autoritats de la UE de la iniciació del procés de creació d'un estat independent.
Mas i Junqueras tenen un excel·lent punt de partida per a entendre's"
En els mesos següents, la Generalitat ha de construir les estructures d'estat imprescindibles per a l'efectivitat del nou estat. Si l'Estat espanyol no accepta obrir negociacions, s'han de fer totes les gestions possibles, a través de mediadors, per mirar de forçar-lo a negociar.
Segona fase.- Proclamació de la independència, tant si s'ha pogut acordar amb l'Estat espanyol com si no. Aquest és el moment clau, perquè suposa trencar amb l'ordenament jurídic espanyol i començar a actuar com un estat independent. Per això la proclamació només es pot fer quan es disposa de les estructures d'estat imprescindibles.
Tercera fase.- Procés constituent, amb eleccions constituents, elaboració d'una constitució i celebració d'un referèndum d'aprovació de la constitució.
Aquest full de ruta, que el professor Viver explica tan didàcticament, és prou precís i inequívoc com per a constituir una bona base per al programa comú que els partits pro-independència han de compartir en les eleccions plebiscitàries (en una candidatura única, si pot ser). Mas i Junqueras hi tenen un excel·lent punt de partida per a entendre's.
