Al cap d'uns anys en què totes les anàlisis apuntaven a què l'origen de tots els mals eren els governs del tripartit, resulta desintoxicant, ara, que la generació emergent de politòlegs que representen El pati descobert (Marc Guinjoan, Marc Sanjaume i Toni Rodon) analitzi i informi des d'una altra visió.
També és engrescador que aquesta generació plantegi amb claredat que l'actual pas endavant del sobiranisme hagi trobat els seus orígens (i les seves conseqüències, fins ara no estudiades i menytingudes) en l'operació promoguda per ERC al si del tripartit. Aquesta operació d'Esquerra va aconseguir trencar la fal·làcia que el catalanisme era únicament de centre-dreta o pujolista a casa nostra.
L'aparició del llibre Catalunya, un pas endavant pubicat per l'editorial Angle i escrit pels membres d'El pati descobert analitza un full de ruta no estudiat prèviament el qual mereix aprofundir-hi sense que calgui arribar a l'antipujolisme ni tampoc posar sota qüestió l'evolució cap al sobiranisme de CDC i d'una part d'UDC. El que queda clar, però, és que en els darrers anys ha sorgit una majoria social --emergent de les noves generacions-- a la societat catalana que és alhora profundament progressista, d'esquerres i sobiranista.
Ara no és hora de polemitzar ni de generar enfrontaments. Tampoc no és l'hora de valorar qui aporta més al sobiranisme majoritari actual però és bo que totes les anàlisis es posin sota un debat racional i seriós per a construir un relat nacional, clar i que pugui donar forma al futur. Gràcies, doncs, a Guinjoan, Rodon i Sanjaume per la seva valentia i desacomplexament amb el seu darrer llibre, un monogràfic que resulta oportú i necessari.
En cap dels anys de tripartit es va gastar més del 50% del què ens costa als catalans pertànyer a Espanya"
Ara, però, per tal de superar les anàlisis superficials, caldria que altres analistes, economistes i politòlegs estudiïn les inversions fetes durant els tripartits en allò que es va denominar les tres M (mestres, metges i Mossos) i les infraestructures (escoles, hospitals, CAP's, comissaries, presons, pla de barris degradats, etc.). Havien de fer-se totes aquestes inversions durant els tripartits? Com estariem ara sense aquestes inversions? Van gastar-se els tripartits més diners dels que podien gastar-se? Es van passar en despesa? I també: van anar més enllà de la despesa que representa l'espoli fiscal?
Amb aquests estudis es podrà veure que en cap dels anys de tripartit es va gastar més del 50% del què ens costa als catalans pertànyer a Espanya. En els propers anys caldrà ser molt curosos i caldrà veure per què actualment no hi pot haver cap inversió i per què tot són retallades: ara no es poden generar més places de mestres, de Mossos o de metges ni tampoc no podem posar cap totxo.
El llibre Catalunya, un pas endavant és el primer en fer una anàlisi. Ara en calen molts més.
