El llibre editat per Editorial Gregal és un servei al país, doncs posa de manifest que l'explosió per la consecució de la sobirania i la independència de Catalunya no és fruït de la improvisació i la casualitat sinó del treball i la voluntat d'un nucli de persones que vàrem creure que calia fer una feina de base per a impregnar  les noves generacions de consciència nacional i sentit d'Estat.

Així el llibre explica, fil per randa, com s'ha desenvolupat i com es va configurar l'anomenada generació per la independència que avui és present d'una manera transversal en totes les forces polítiques sobiranistes i en la societat civil. Crec que ens trobem davant d'un assaig d'obligada lectura per a tots aquells increduls i nouvinguts al Procés per tal que entenguin com i per què som on som.


Vull aprofitar aquestes ratlles per agrair els elogis que es fan en aquesta obra de la meva tasca de "coincidència i complicitat" que vull fer extensible a persones ja desparegudes com Josep Benet, Max Cahner, Jaume Rafart i Muriel Casals i als companys Fèlix Martí, Jordi Porta, Miquel Esquirol i tants altres que des de l'anonimat han fet possible les associacions, organitzacions i publicacions responsables de fer arribar a aquestes noves generacions la convicció que podem construir un nou estat.

També, però caldria fer una reflexió sobre què estem fent avui per a les noves generacions que si bé majoritàriament es mobilitzen perles grans concentracions del Procés costa molt que participin en la feina del dia a dia que aquest implica i  que han quedat en mans de la generació que descriu el llibre (o sigui gent de quaranta anys cap amunt) . Ens trobem doncs davant  d'un problema de continuïtat. 

Seria necessari, per tant, a part de continuar tirant endavant el Procés no oblidar-nos d'associacions com l'Associació Catalana de Professionals, l'Opinió Catalana i tantes altres per tal que aquestes  tornin a fer la tasca que tants bons  resultats ha donat. 


Miquel Sellarès, expresident de l'Opinió Catalana.