En una plaça de Catalunya desbordada en l'acte més multitudinari mai fet per demanar un vot determinat, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana han fet una crida poderosa en forma de cop de puny damunt la taula al conjunt dels partits polítics. No els pertoca entrar en l'arena de la legítima pugna entre les opcions polítiques per guanyar el favor de l'electorat.
Però el missatge ha estat clar. Si la porcellana era fina, hem de seguir l'exemple d'Antoni Gaudí i forjar el nostre país mitjançant un gran mosaic fet amb trencadís. Han estat constants les crides al respecte per la diversitat, a la participació en la campanya del 9N a favor del SíSí damunt de diferències d'origen.
Un dels moments culminants --decidit des de la base, des del centre de la plaça-- ha estat l'enorme, emocionant aclamació a l'Eduardo Reyes, l'infatigable dirigent de Súmate que tantes butllofes aixeca entre els qui voldrien que el procés cap a la independència fos una lluita entre ètnies, com si els no catalanoparlants d'origen haguessin forçosament, per genètica, rebutjar el projecte d'una Catalunya lliure.
Un segon moment de gran emoció ha estat la gran, magistral lectura del poema de Miquel Martí i Pol "Ara mateix" per part de Sílvia Bel.
El contingut polític que centrava l'acte es pot resumir en tres condicions nítides i clares per al suport de la campanya a la convocatòria feta pel President Mas del nou 9N: "Unitat, urnes i independència". Els fets recents han modificat el sentit de l'acte, en principi pensat com a acte a favor del SíSí.
Cal fer esment de la colossal "motorada" amb una desfilada de milers i milers (alguna font parla de set mil) des del circuit de Catalunya fins a ben a prop de la plaça de Catalunya. Les imatges aèries són impressionants.
Entre crits de "Unitat, unitat", "Votarem" i "Visca Catalunya Lliure" la mostra de força, de voluntat democràtica, ha estat espectacular.
Ara ens toca a nosaltres, a tots els que compartim l'objectiu de l'alliberament nacional de Catalunya i la creació d'un país nou, més just, més pròsper i, sempre afegeixo, de gent més feliç. Els boicots des de sectors contraris a la independència i, encara més, al fet que la voluntat majoritària de Catalunya es constati davant del món, no ens haurien de minvar la presència de gent als col·legis electorals, a les urnes, a les paperetes, el dia 9 de novembre. Qui ho pretengui promoure amb arguments recargolats, espero que quedarà amb un pam de nas. Que no se'ns trenqui ara el mosaic!
