La conferència de pau que avui mateix s'ha celebrat a Euskadi ha descol·locat de forma evident la classe política i mediàtica madrilenya i els partits espanyolistes bascos.
Els representants de la comunitat internacional, entre ells l'exsecretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, i l'exprimer ministre irlandès, Bertie Ahren, han fet un diagnòstic molt prudent de la situació i han evitat trepitjar els ulls de poll dels polítics espanyols. Aquesta setmana el PP i la seva artilleria mediàtica i els sectors més espanyolistes del PSOE han presentat la conferència de pau com una maniobra de "rendició" a ETA i han criticat durament la decisió dels socialistes bascos d'assistir-hi.
Els experts han demanat a ETA que deixi les armes (d'una possible dissolució no n'han dit res) però també a França i Espanya que hi negociïn i que estableixin una mesa política, sense exclusions, que respecti el dret a decidir dels bascos i els consulti.
Això és el que no volen a Madrid. També en democràcia, la política espanyola s'ha acostumat a viure amb ETA i hi ha molts sectors polítics i mediàtics que, aliens a la resolució d'altres conflictes de naturalesa política, només acceptarien una mena de rendició dels etarres que passés per l'entrega de les armes i el compliment de les condemnes íntegres.
La Conferència Internacional marca un camí clar per posar fil a l'agulla a la resolució del conflicte i és, per damunt de tot, un clar suport a l'estratègia de l'esquerra abertzale, que en els darrers anys ha assumit un clar compromís amb una sortida dialogada al conflicte. ETA ha assumit que no pot derrotar militarment un estat fort com l'espanyol i que seguir per la via armada, cada cop amb menys suport social, només portava a més patiment i a la il·legalització de les formacions de l'esquerra abertzale.
Ara caldrà que ETA segueixi fent passos, com facilitar la verificació del seu alto el foc per part de la comissió d'experts, i que accepti que el seu final no tingui rèdits polítics. Aquests, si hi han de ser, han d'arribar en una mesa política on, en igualtat de condicions i sense posar límits a la voluntat dels bascos, s'acordi l'encaix que Euskadi ha de tenir a Espanya i França. El PSE ha virat i sap que s'ha d'implicar perquè, d'aquí al 20 de novembre, qualli la sensació que ETA s'acaba, que ha estat políticament derrotada i que el paper d'Alfredo Pérez Rubalcaba en tot plegat ha estat fonamental. La direcció del socialisme basc, amb Patxi López i Rodolfo Ares al capdavant va tenir un paper clau perquè Zapatero deixés via lliure a Rubalcaba per succeir-lo apartant Carme Chacón, i ara necessiten que el candidat tingui trumfos. La pau s'obre camí a Euskadi i la comunitat internacional hi ajuda. Els polítics espanyols segueixen instal·lats en l'immobilisme.