De manera paral·lela, si a Catalunya hi va haver una seu maleïda com a Intxaurrondo, aquesta va ser la comissaria de la Via Laietana, on centenars de militants catalanismes, comunistes i sindicalistes van ser torturats, maltractats i vexats durant el franquisme i els primers moments de la transició democràtica. A Euskadi, on la violència s'hi va desenvolupar, Intxaurrondo va ser el quarter general de la malanomenada per l'Estat guerra del norte.

Tot i que lamentablement la Guàrdia Civil va pagar el seu preu en aquesta guerra del norte --prop de 100 guàrdies morts--, no s'ha explicat prou que a Intxaurrondo també milers de ciutadans bascos, d'ETA però també de l'esquerra abertzale --i del moviment nacionalista, inclòs el PNB--, van ser torturats, maltractats i vexats en aquest quarter.

És, doncs, lamentable que s'usi la ciutat de Barcelona per a presentar el llibre Intxaurrondo blues, que tot i ser una novel·la de ficció, tan sols explica el patiment d'un sector, la Guàrdia Civil. El llibre, escrit per un Policia Nacional, Rafael Giménez, intenta, però, fer una aproximació a la problemàtica basca. L'acte de presentació del llibre va ser presidit pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qui va tenir una oportunitat d'or, en uns moments de reconciliació i de procés de pau al País Basc, per aprofitar aquesta trobada i demanar disculpes a la societat basca i fer veure, alhora, les seves suposades "bones intencions" de diàleg per la pau.

El ministre va demostrar, un cop més, la seva manca de sensibilitat i la manca de voluntat de l'Estat per a culminar una reconciliació i dur a bon port el procés de pau al País Basc. I per no fos prou, el ministre es va dedicar a parlar sobre la intervenció de la Policia Nacional per ordre de la jutgessa de l'operatiu dels Mossos a Ciutat Vella. No era el moment ni el lloc.
Els catalans hem patit allò que molts ciutadans del País Basc van patir a Intxaurrondo"
Els catalans hem patit allò que molts ciutadans del País Basc van patir a Intxaurrondo i no ens agrada que ens facin bromes. Entenem que la ciutadania basca, en gran part, se senti perplexa de veure com un dirigent basc, que tant ha fet pel procés de pau com és Arnaldo Otegi, segueixi encara a la presó mentre que el general de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo, qui va dirigir la repressió al País Basc, es troba tranquil·lament a casa seva.

L'Estat espanyol està acabat. Necessita una profunda reflexió sobre el futur i el passat des de la transició democràtica per tal de veure els gravíssims errors que va cometre --i segueix cometent-- i com, avui dia, encara no té un projecte engrescador per a tots els ciutadans de l'Estat: sols compta amb un projecte per a una part de la societat. Actes sectaris com el de les víctimes del terrorirme o la presentació del llibre, en són tan sols dues mostres.

A Intxautrrondo s'hi hauria de fer un monument als guàrdies civils morts, però també als milers de ciutadans que han patit repressió en el conflicte basc. De la mateixa manera, a Barcelona s'hauria d'enderrocar la comissaria de la Via Laietana i fer-hi, també, un homenatge a la Guàrdia Civil que va defensar la democràcia el 1936 i a tots els qui van patir repressió i tortura durant el franquisme.