Quan Catalunya ja compta amb un govern per a la transició nacional que ha d'emprendre el difícil repte de construir les estructures d'estat i alhora situar el conflicte polític català en el marc de la política internacional, cal que la societat civil hi actuï en conseqüència. Amb això ens referim a la necessitat d'actuar amb seriositat i responsabilitat per
tal de no comprometre aquesta ingent i difícil tasca que és la de posar Catalunya en l'agenda política mundial.
En els últims mesos, i ara fa només uns dies, diferents grups de treball han posat a debat, i pitjor encara, han conclòs que en una Catalunya independent ja està solucionat el repte de la seguretat i la defensa, i fins i tot d'una manera altament irresponsable, s'han atrevit a proposar la creació de serveis d'intel·ligència, com si això s'aconseguís només parlant-ne. Així, les ocurrències al respecte són diverses i denoten l'infantilisme, l'acomplexament i la manca de sentit d'estat dels qui les han proposat. Aquestes iniciatives només aconsegueixen donar munició contra el Procés als aparells de l'Estat espanyol i posar en dubte a nivell internacional la seriositat i la viabilitat d'un futur Estat català independent en el marc de la Unió Europea, l'OTAN i les Nacions Unides.
Demanaríem, doncs, des del CEEC, que pel que fa referència a temes de seguretat i defensa, es parli menys i es treballi més. Un procés com el català s'ha de portar amb molt de rigor i discreció i, ho repetim una vegada més, amb responsabilitat per no perdre la imprescindible confiança de les nacions del nostre entorn en aquest difícil camí que hem emprès cap a la construcció d'un nou estat.
Necessitem i necessitarem moltes complicitats i no ens podem permetre de crear anticossos. No és de calaix ni és seriós dir que farem un estat que serà una "nirvana" del sud d'Europa, una espècie "d'experiment pacifista" sense saber què pot representar en el món real i en el context bèl·lic i de crisi en el que està immers el món actualment.
Així, el CEEC vol insistir en què cal separar el que són les nostres forces de seguretat públiques i la nostra policia del que és i representen les forces de defensa. Cal tenir clar que un policia és una cosa i un militar una altra de molt diferent. Si perdem de vista aquesta màxima i ho barregem tot acabarem per confondre també les seves respectives funcions.
Tornem a insistir: menys parlar i més treballar.
Comissió Política del CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya)
