Es parla molt sobre una possible il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per part de l'Estat espanyol. I quan els gossos borden, alguna cosa senten. Se'ls acusa, entre altres coses, d'associació il•lícita, proposició a la sedició i malversació de fons públics.
Fins i tot, el Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha reconegut que preveuen instar la il•legalització de l'ANC en el cas de vulnerar la Llei Orgànica de Partits Polítics.
Tot això es troba dins el maquiavèl·lic pla del President Rajoy d'aturar la consulta del proper 9 de novembre i el creixent sobiranisme del nostre país, ja sigui democràticament o, si cal, traspassant les línies del joc democràtic. S'han adonat que els discursos de la por dels Ministres Margallo i Montoro no han tingut l'efecte esperat, de manera que ara no els queda més remei que començar a preparar el camp per actuar fàcticament sobre els principals pilars sobre els quals es sosté el moviment sobiranista.
En primer lloc, voldran decapitar políticament el moviment sobiranista, actuant contra el President Mas, ja sigui filtrant suposats informes policials, ja sigui, en darrer terme, inhabilitant-ho. No seria la primera vegada que actuen contra presidents autonòmics. Recordem que el Tribunal Suprem ja va inhabilitar el 2008 al president Juan María Atutxa quan el va condemnar per un delicte de desobediència a un any i mig d'inhabilitació a càrrec públic per negar-se, quan era aleshores President del Parlament Basc, de forma conscient i deliberada a acatar un mandat d'aquest òrgan jurisdiccional per tal que dissolgués el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA), sentència que fou confirmada pel Tribunal Constitucional el 2013.
Després, també actuaran probablement sobre el Govern català, a través, per exemple, d'una eventual intervenció política de l'autonomia catalana a l'empara de l'article 155.1 de la Constitució espanyola, una intervenció que tampoc seria la primera vegada que utilitzen, ja que tots recordem quan el 1935, després de la proclamació per part del President Companys de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, es va suspendre immediatament l'Estatut de Catalunya de forma indefinida i l'Estat espanyol va recuperar totes les competències que en el seu dia havia transferit a la Generalitat de Catalunya.
No caiguem en provocacions i continuem pacíficament el nostre camí que tant bons fruits ens ha donat, però tampoc anem amb el lliri a la mà"
I per acabar de decapitar la vessant política del moviment sobiranista, també actuaran sobre la principal institució que representa políticament el poble català, és a dir, sobre el Parlament de Catalunya, intervenció que, de fet, ja han dut a terme a través del principal òrgan jurisdiccional al servei de la política espanyola, el Tribunal Constitucional, quan aquest ha tombat recentment la declaració de sobirania, traspassant obertament les seves competències i s'ha pronunciat sobre una qüestió merament política i no pas jurídica, la qual cosa significa que, a partir d'ara, a banda d'haver liquidat la imprescindible divisió de poders entre el poder executiu i el poder judicial, es veurà legitimat per poder intervenir judicialment sobre qualsevol afer de la nostra vida política parlamentària catalana, anul·lant i deixant sense efecte qualsevol declaració política que aquesta institució pugui aprovar democràticament i que pugui posar en risc, segons el seu parer, la indissoluble unitat de l'Estat espanyol.
El quart pilar sobre el qual intervindran serà indubtablement el cos de Mossos d'Esquadra, la principal força responsable de garantir la seguretat del nostre territori i de protegir el lliure exercici dels nostres drets i llibertats, ja que l'Estat espanyol necessitarà disposar de mecanismes coercitius per poder impedir fàcticament la consulta en el supòsit de que es vulgui dur a terme. Òbviament, mentre la Generalitat de Catalunya tingui atribuït el comandament suprem d'aquest cos policial i les competències de seguretat i ordre públic, difícilment intervindrà per impedir-la.
Recordem que la competència és cedida a Catalunya des de l'any 1994 i que, per tant, l'Estat espanyol pot rescatar en qualsevol moment, de manera que si la consulta tira endavant o comença a sorgir certa conflictivitat social, no dubtarà a recuperar, intervenint, si s'escau, aquest cos policial, que, com a cos civil armat, orgànicament i estructuralment jerarquitzat, haurà de complir les directius que a tal efecte se li puguin determinar des del Ministeri de l'Interior i haver de fer, d'aquesta manera, la feina bruta contra el procés sobiranista.
El cinquè pilar sobre el qual intervindran (de fet, ja hi han intervingut) és la Hisenda Pública catalana, intervenint si s'escau la tresoreria pública catalana, a la qual, després d'escanyar-la financerament, li ha imposat uns dèficits públics inassolibles, obligant-la a dur a terme un conjunt de retallades públiques amb l'únic objectiu de posar-se en contra el conjunt de la població catalana, especialment la funció pública. I ara, amb el pretext d'aquest dèficit excessiu la nostra Hisenda Pública corre el risc seriós de ser intervinguda per l'Estat espanyol.
El sisè pilar sobre el qual ja han intervingut és l'ensenyament, a través de la reforma del sistema educatiu amb el clar objectiu, reconegut pel propi Ministre Wert, de "españolizar a los catalanes" o, en altres paraules, implementar una política clarament d'assimilació castellana sobre l'alumnat català per tal així de poder tallar d'arrel qualsevol nou brot sobiranista que pugui tornar a sorgir en un futur, una política emparada pel propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligant a diferents escoles catalanes a impartir classes en castellà en interès d'una ínfima minoria del seu alumnat.
I ara, lamentablement li tocarà el torn al moviment social, il·legalitzant, o suspenent cautelarment les seves activitats, el principal motor social d'aquest moviment sobiranista, és a dir, l'Assemblea Nacional Catalana i, possiblement, també Òmnium Cultural, ja sigui directament a través de la Llei Orgànica reguladora del dret d'associació, ja sigui atorgant-li la categoria de partit polític, tot i ser un moviment clarament social i associatiu, per poder-li aplicar l'esmentada Llei Orgànica de Partits Polítics. Recordem que l'Estat espanyol ja va utilitzar aquesta normativa per il·legalitzar el 2011 el partit polític basc Sortu a través del Tribunal Suprem per així evitar la seva concurrència en les eleccions municipals que s'havien de celebrar aquell mateix any, una il·legalització que, tanmateix, fou anul·lada l'any següent pel Tribunal Constitucional per vulnerar el dret d'associació, però que, en qualsevol cas, va aconseguir el què volia: tallar una eventual escalada del moviment sobiranista en el País Basc en aquelles eleccions municipals.
Ara tot ens indica que volen (i poden) fer el mateix. Encara que no tinguin realment cap base legal que ho pugui justificar, però com que el procés sobiranista català és un procés sorgit i empès per la majoria de la nostra societat, i no pas fruit de la voluntat d'una elit o una minoria concreta de la societat catalana, cal intervenir sobre la seva principal entitat mobilitzadora i dinamitzadora, l'ANC, encara que aquesta sempre hagi defensat els seus principis de forma cívica, pacífica i constructiva. El poble, a través de l'ANC, Òmnium Cultural i de la resta d'organitzacions i entitats sobiranistes, és la força d'aquest moviment i cal apagar ara aquesta força, silenciar aquesta voluntat popular per aconseguir que, amb el pas del temps, aquesta espurna sobiranista vagi perdent força i torni a ser un moviment minoritari en el nostre país.
Tenen el cinisme, la força i els mitjans per dur a terme tot això. Però no caiguem en provocacions i continuem pacíficament i amb decisió el nostre camí que tant bons fruits ens ha donat, però tampoc anem amb el lliri a la mà. Cal estar preparats perquè a mesura que ens acostem al 9 de novembre, la pressió de l'Estat espanyol serà més i més gran i anirà posant en marxa, com ja ha fet, de manera gradual, tota la seva maquinària per impedir la consulta a tota costa, estigui o no estigui dins el marc legal existent. Perquè quan el poble desitja una cosa, no hi ha res que el pugui aturar i el poble català vol majoritàriament poder votar el proper 9 de novembre.