El nostre és un país singular, insòlit. A cap altre país del món es dóna el cas que una part significativa de la seva població es passi temps xerrant, reflexionant al voltant de la situació de la seva llengua pròpia. El català es troba en un debat, sota una observació constant. Informes, estudis, llibres-, en definitiva documentació de tot tipus que prediu un futur incert per a la llengua, tenint com a base de la teoria que el coneixement de la llengua arreu del país va en augment, però, malauradament, no va acompanyada d'un increment en l'ús social de la mateixa: el vertader taló d'Aquil·les de la qüestió.
Tot i aquests clarobscurs que envolten el català, hi ha un àmbit amb molta puixança: Internet. La xarxa ha obert una nova dimensió per a la llengua d'en Ramon Llull. s una realitat, la força que la llengua catalana té en aquest món virtual, digital que és la xarxa d'Internet. Es pot afirmar, sense embuts, que els catalans hem sabut aprofitar aquesta oportunitat històrica. Un espai on podem xerrar lliurament, difondre tot tipus d'informació, negociar, estudiar i realitzar qualsevol activitat amb la nostra llengua. Un èxit, sense precedents, per a una llengua que ha patit molt els 3 darrers segles. I aquesta no és una afirmació en va.
Hi han moltes dades que corroboren aquest èxit per a una llengua que, recordem-ho, se situa sobre la posició 84 pel que fa al nombre de parlants en el rànquing de llengües del món. La catalana és l'única llengua i cultura en tot el planeta que disposa d'un domini propi, el punt CAT, des de l'aprovació l'any 2006 per part de l'ICANN, l'organisme regulador. El domini que identifica la comunitat cultural i lingüística catalana compta, hores d'ara, amb més de 40.000 dominis registrats, fet que evidencia que es tracta d'una realitat visible, palpable i que duu a terme una activitat intensa. Altres dades a destacar són el pes de la catosfera, la Viquipèdia i el nombre de pàgines web que usen el català.
La catosfera, la blogosfera que aglutina tots els blogs que s'escriuen en català, es troba en el top ten. Per tant, el català se situa, en aquest àmbit, molt per sobre d'altres llengües que tenen un pes demogràfic molt superior. Fet que vol dir que la comunitat blogera catalana és molt activa i que la catosfera està en constant ebullició. Pel que fa a la Viquipèdia -una de les enciclopèdies més rellevants de la xarxa, que s'elabora amb l'aportació que fan els internautes-, de la mateixa manera que passa amb el nombre de pàgines web que usen el català, es pot dir que ens trobem entre els 20 primers.
I, una dada final, l'any 2007 la multinacional nord-americana Google va anunciar un acord amb cinc biblioteques catalanes per tal de digitalitzar i situar a la xarxa més de 30.000 títols de llibres escrits en català. El que va significar el segon acord d'aquest mena, és a dir, que no afecta material bibliogràfic en anglès. Totes aquestes aportacions demostren una obvietat: l'estat de l'art del català a la xarxa és òptim. Una situació que no es correspon amb el pes demogràfic de la llengua i que és producte de l'activitat i l'acció de la comunitat catalana: societat civil, empreses, institucions, blocaires, etcètera. Quelcom que ha de servir per fer crèixer el seu ús social i atreure nous parlants, en lligar, vincular català i modernitat, a través d'Internet i les noves tecnologies.
