Durant aquest semestre de presidència semestral espanyola del Consell de la UE han succeït una sèrie de fets que alteren completament la previsió que havia fet el Govern espanyol, el qual s'esperava un període de lideratge europeu que li permetés portar amb més tranquil·litat i eficàcia els problemes interns.

La realitat, però, és sovint cabuda i resulta que a Zapatero li han sorgit nans on menys esperava. Així, de l'objectiu d'una presidència europea exemplar i meritòria ens trobem, almenys de moment, amb una crisi econòmica que no s'acaba de controlar i que provoca crítiques des dels estats més importants de la UE. I en el pla polític topem amb la cancel·lació de la presència del president Obama a la prevista Cimera de la UE amb els EUA, que ha estat un cop a la línia de flotació de la Unió Europea i de l'Estat espanyol fins al punt que s'ha cancelat dita Cimera. I ara, fins i tot hi ha dubtes de l'altre gran esdeveniment internacional de la presidència espanyola: la reunió dels mandataris dels estats de la mediterrània a Barcelona el mes de juny proper, que pretén reforçar la flamant Secretaria per a la Mediterrània.

Amb tot, sembla que s'hauran de fer esforços diplomàtics i de tot tipus perquè aquesta emblemàtica cimera no acabi com la dels EUA, ja que representaria un altre cop dur per la pròpia UE i per l'estat espanyol. I, davant aquest escenari, el més adient que haurien de fer el mandataris, tant els de la UE com el govern espanyol, és no pensar tant que tot el que passa és obra de fets cojunturals i interessats, i actuar amb eficàcia per situar Europa al pla internacional i d'influència que li pertoca. Pel que fa a l'estat espanyol, aquest hauria d'actuar amb eficàcia i rigor, sense donar pals de cec, i amb la finalitat de millorar la imatge internacional i trobar camins de sortida a la crisi econòmica. Hi som a temps, però cal pensar que el món no s'atura i que s'estan començant a veure símptomes d'una Europa que deixa de ser referent mundial.