El Ple del Parlament ha condemnat amb una declaració institucional l'atemptat de diumenge contra les Forces Armades Espanyoles sota bandera de l'ONU al Líban i ha expressat el seu condol a les famílies dels sis soldats espanyols assassinats. Fer seguidisme del Parlament espanyol és el pitjor que pot fer el nostre Parlament nacional. L'incident és lamentable, però cal que els ciutadans, més que declaracions, entenguin que aquests soldats eren professionals que actuaven com a Cascos Blaus i que, si es vol participar en accions de pacificació i interposició, tindran baixes. D'aquesta qüestió, doncs, no pot fer-se'n un drama nacional, oimés quan la nació que representaven no acaba de ser la mateixa que la que vol veure's representada a l'edifici de la Ciutadella.
Canadà i Suècia, dos dels països que més participen en les operacions de l'ONU, han perdut centenars de soldats en els últims deu anys i mai se n'han lamentat. Les cerimònies han sigut sempre d'una gran discreció, perquè tenien clar que els soldats estaven complint amb el seu deure. Per això formen part de les forces armades professionalitzades. L'Estat espanyol té un problema: necessita qualsevol ocasió per treure pit i bandera.