Davant la commoció “nacional” espanyola per la mort de sis soldats de les forces armades fent de cascos blaus al Líban caldria preguntar-se si s’és conscient de la funció que tenen les forces armades, i més quan són professionals. I s’és conscient també que per lamentables que siguin, aquestes baixes eren previsibles. Cal fer tant xou “nacional”? Es fa el mateix a altres Estats? Per analitzar seriosament el que ha passat reproduïm a continuació, íntegrament, l’article del Secretari del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), David Bajona, Líban: primera sang de “Libre hidalgo”:
Un atac sobre una patrulla de la Brigada Paracaigudista espanyola al sud del Líban ha deixat el balanç d’un BMR destruït i 6 soldats morts. Les tropes espanyoles de FINUL, adscrites a l’operació “Libre Hidalgo” pateixen un primer atac demolidor, que comportarà diversos efectes entre els que no son menors els polítics. Al Líban però també a Madrid. Analitzem-ho:
1. L’atac es produeix en una zona controlada per Hezbollah des de fa anys, on l’Estat libanès no existeix i el “Partit de Déu” és poder civil i militar, amb completa autoritat. La milícia de Hezbollah no s’ha retirat pas de l’àrea i continua present encara que tingui la concessió a l’estètica de no passejar-se armada. Malgrat això s’han produït alguns incidents que mereixen ser recordats com el tiroteig amb munició lleugera (.22) o la desactivació d’una IED (Improvised Explosive Device) preparada per explotar en un amagatall d’armes localitzat per tropes espanyoles a l’inici de la missió. El control que hezbollah manté impossibilita que una operació d’aquest calibre no compti amb la seva aprovació.
2. L’emergència de grups pertanyents a Al Qaeda com Fatah al Islam, que ha obligat per expulsar-los del camp de refugiats Nahar al Baredun, a la costa nord del Líban, a un combat urbà en tota regla a l’exèrcit libanés, és un moviment de significació estratègica. La presència d’Al Qaeda al Líban porta necessàriament a Síria, porta d’entrada dels jihadistes a Iraq i a una nova estratègia desestabilitzadora del Líban per l’antic ocupant del Líban.
3. La connexió Damasc-Teheran farà que funcioni relativament bé sobre el terreny un repartiment de papers entre Hezbollah, xiïs, i els grups d’Al Qaeda, sunnis, amb l’objectiu comú (al Líban) de posar contra les cordes el govern libanès en part protegit per la presència de la FINUL del factor de desestabilització de les operacions de Hezbollah contra Israel (llençament de cohets d’artilleria, tirotejos, reivindicació de les granges de Sheba’a...).
4. El soroll de sabres entre Síria i Israel i els rumors d’una represa de les hostilitats aquest estiu, justificaria una demostració de la vulnerabilitat de la FINUL que a la pràctica recordaria als seus integrants que en realitat són hostatges d’un conflicte d’intensitat variable. Intensitat naturalment decidida des de Damasc i Teheran.
5. Molt probablement l’increment dels incidents al Líban (combats a Nahar al Baredun, el llançament de Katyusha a Kiryat Shmona la passada setmana i els enfrontaments a Tir de jihadistes amb l’exèrcit libanès) són un indicador que la reorganització i rearmament de Hezbollah ha conclós o és molt avançada.
6. Les forces espanyoles són objectiu per raons estratègiques i operacionals. En primer lloc són les segones en importància sobre el terreny. En segon lloc Espanya ja ha demostrat ser vulnerable políticament als atacs retirant-se precipitadament d’Iraq i negant-se a entrar en combat a l’Afganistan. En tercer lloc les forces espanyoles són més exposades: la seva àrea de desplegament és a la zona oriental de la frontera internacional amb Israel amb un terreny més difícil, amb escassa capacitat ISR (intelligence, reconnaissance & surveillance), no compten amb capacitat dissuassòria (equipament lleuger sense artilleria ni tancs) i estan equipades de manera inadequada amb els vintage BMR com únic component blindat de la força.
7. La baralla política espanyola sotmetrà a tensions evidents un desplegament que la opinió pública no contemplava com una guerra i que el govern Zapatero entenia com un risc calculat per reprendre posicions en la diplomàcia internacional. Cal entendre el present atac com un test davant del que s’està mesurant la reacció, molt de compte amb els càlculs electorals si no es vol sortir del Líban pitjor que d’Iraq.
