Barcelona · L'Ara va néixer justament fa un any com un projecte creat per un grup d'empresaris i periodistes amb l'objectiu compartit de renovar tant el periodisme com el relat de país. Aquest mes se celebra, ja, el primer aniversari del naixement del diari Ara i els resultats de l'examen del rotatiu són ben notables.

Tot i la permanent crisi en la què el diari ha viscut des de la publicació del seu primer número, l'Ara ha aconseguit una difusió mitjana de 15.000 exemplars, una xifra superior a la prevista pel primer any. A més, el rotatiu és dels pocs diaris a l'Estat que ha crescut en vendes els últims mesos. El número de lectors del diari també impulsa aquest projecte i el col·loca com un dels actius més sòlids del panorama comunicatiu català.

Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, el diari Ara aplega 115.000 lectors diaris de mitjana, una xifra representada principalment pel sector de població comprès entre els 30 i els 44 anys ─un 32% dels seus lectors es troben dins d'aquest marge d'edat. Per altra banda, la xarxa internet no només segueix aquestes guies de consolidació del diari sinó que encara el propulsa més enllà.

La web Ara.cat ha trencat tots els rècords per a un mitjà digital en català i és líder des de la seva posada en marxa. El diari és també el mitjà català més influent a les xarxes socials, segons l'índex Klout, que marca l'estàndard internacional en aquest àmbit. Tanmateix, a Twitter, l'usuari @diariARA té 49.850 seguidors i és el mitjà en català amb més seguidors. Quina és, doncs, la clau d'aquest oasi d'èxit en un context durament castigat per una insistent crisi econòmica?

Si bé són valorables les estratègies de màrqueting i habilitats dels seus impulsors i els recursos que s'hi han abocat en la seva creació, és ben destacable també el mateix context polític, econòmic i social que viu el sector de la premsa a dia d'avui. Nous reptes, noves vies comunicatives, sorgiment de la comunicació 2.0, trencament del statu quo dels mitjans tradicionals per uns mitjans en xarxa i, sobretot, noves maneres de consum dels mitjans. Deixar cobertes aquestes noves necessitats ha estat, possiblement, allò més encertat d'aquesta nova capçalera.