Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 6 de d'octubre del 2016 | 12:51
Notícia · Política catalana

Torna el mestres, metges i mossos... si la CUP vol: les claus del discurs de Puigdemont

Primer debat de política general formal de Carles Puigdemont com a president. De fet, però, haurà estat un debat de política general en dues fases. La qüestió de confiança de la setmana passada va servir per abordar "de forma bastant clara" la situació política i les vies perquè Catalunya es converteixi en un estat independent.

Si el calendari es compleix, els catalans voten al setembre en referèndum i la legislatura acaba, serà el seu primer i últim debat, si més no en aquesta legislatura. I l'ha centrat en l'agenda social pensant en seduir la CUP per obtenir el seu  als pressupostos. Una hora i tres quarts d'intervenció que es poden sintetitzar en cinc claus:

1. Un president sense "llistín"

En alguna ocasió, un cop acabada la seva intervenció al debat de política general l'expresident Jordi Pujol, ara esborrat del mapa, admetia amb un somriure trapella que acabava de llegir el "llistín". Repassava els instituts construïts, les rotondes fetes i un per un els programes en que treballa l'executiu. Pasqual Maragall era més amic de la lírica i amb José Montilla va tornar al "llistín". Pujol i Montilla el podien fer perquè els seus van ser cicles expansius i inversors. Puigdemont ha marcat objectius i explicitat bones voluntats. Aquesta mena de discursos estan normalment caracteritzats per la seva atonia. Puigdemont l'ha trencat quan, mirant a Ciutadans i al PP, ha defensat la immersió lingüística recordant la bona salut, també acadèmica, del castellà a Catalunya.  

2. Mestres metges i mossos després d'anys retallant

El gran anunci de Puigdemont ha estat en matèria de contractació pública. Si hi ha pressupostos -posant així encara més pressió a la CUP-, el 2017 es contractaran 7.000 treballadors públics: 2.500 metges i infermeres, 2.000 mestres, 500 mossos d'esquadra, 300 treballadors de la hisenda catalana i 150 bombers, a més d'altre personal. Puigdemont no el va citar, però van tornar a ressonar les "tres M" de Montilla (mestres, metges i mossos). Després de molts exercicis retallant (l'any passat es van fer les primeres grans oposicions en quatre any contractant 1.230 persones) es recupera un cert cicle expansiu i toca intentar reconstruir els serveis socials. Si el president va llegir el darrer informe de la Fundació Bofill sobre les penúries de l'educació a Catalunya el seu anunci té encara més sentit.

3. Un president "del territori"

A Barcelona, entre alguns buròcrates de la política catalana, el "territori" és tot el que hi ha fora de l'àrea metropolitana de la capital. Puigdemont ha fet un discurs buscant la sintonia amb tot el país, també amb les comarques que sovint menys es tenen en compte, com ara la Terra Alta. En nou mesos al càrrec ha visitat 39 comarques i 80 municipis. "Voldria escoltar-los a tots, però no tinc do ubiqüitat", ha lamentat. Ha esmentat iniciatives com la web benvingutsapages.cat, les inversions al Segarra-Garrigues o la necessitat de potenciar el sector agroalimentari.

4. Fer front a l'economia de la misèria
L'economia es recupera a poc a poc i les xifres macroenòmiques van millorant, però el panorama que deixa és d'una ocupació de baixa qualitat. Puigdemont ho ha admès i ha indicat que cal una aposta per la formació professional i per dignificar les condicions de treball en sectors com el del turisme. Un sector, per cert, que ha dit que no es "criminalitzar", en un retret implícit a l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i la seva política restrictiva per posar ordre en aquest àmbit a la capital. El president ha afirmat que Catalunya lidera la creació d'empreses (en l'autoocupació de molts aturats que se la juguen hi trobaríem l'explicació) però conscient de la situació ha marcat un objectiu: busca un acord amb sindicats i patronals per fixar el salari mínim en 1.000 euros al mes (ara són 655 euros).

5. Votar pels fills, no per banderes

El discurs social de Puigdemont -que ha anat acompanyat amb la promesa de tolerància zero contra la corrupció (la primavera serà complicada pel PDC amb el judici del cas Palau que, entre d'altres assumptes ha d'aclarir el presumpte finançament il·legal de CDC)- ha acabat amb una apel·lació a votar. "Som en un moment transcendental de la nostra història. Avui les decisions es prenen votant i el futur l'hem de decidir així, pel nostre bé i el dels nostres fills", ha conclòs. No ha estat el nervi del seu discurs però és el que dóna sentit a la seva legislatura.

Ferran Casas

fotografia Adrià Costa

(Servei de Nació per a Tribuna)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat