Aquest cap de setmana saltava la notícia que l’escriptora, articulista i presentadora de televisió Maria de la Pau Janer formarà part de les llistes del PP balear a les properes eleccions autonòmiques, concretament al vuitè lloc. La notícia no seria massa d’estranyar si no fos per algunes curiositats que l’envolten. Una, el fet que Maria de la Pau Janer va donar suport explícit a CiU a la campanya del 2003, i a les darreres eleccions va prendre partit, una altra vegada, per Artur Mas en un míting al pavelló de la Mar Bella de Barcelona, on els dos van escenificar una mena d’entrevista. En les darreres hores han estat força els opinadors que han atribuït la inclusió de la guanyadora del premi Planeta 2005 al partit de Jaume Matas al fet humanament comprensible del canvi de parer, al dret de qualsevol persona a canviar d’opinió, etc.
Però l’escriptora mallorquina ja s’ha encarregat de fer-ho tot encara més curiós: en declaracions al programa “Problemes domèstics” de Catalunya Ràdio ha dit que Artur Mas “té i continuarà tenint” el seu suport, i ho justifica assegurant que “Catalunya i les Illes són dues realitats molt diferents”. Dit d’una altra manera, serien dos taulells de joc diferents i, per tant, es pot canviar el color de la fitxa segons es jugui en un o altre. I ella ha decidit jugar als dos i anar canviant de rol en funció de la banda de mar en què jugui a cada moment.
De fet, al mateix programa radiofònic, ha deixat clar que no comparteix la ideologia dels populars: “No sóc una persona del PP ni tinc la seva ideologia i ell [Matas] ho sap perfectament”. A ningú escapa i ella mateixa reconeix, que l’opció d’esdevenir consellera de l’executiu de les Illes Balears si torna a governar el PP és ben plausible. Cosa curiosa de fer en un partit amb què no es comparteix ideologia, com també ho és poder passar tots els filtres ideològics que hi ha a la televisió autonòmica balear per tenir un programa propi sense ser de la corda.
Jugar el joc de l’ambició personal és ben legítim, però resulta lamentable quan els companys de viatge han de ser els mateixos que asfixien i fan tot el possible per acabar amb una llengua que és amb la que s’escriu i gràcies a la qual s’ha assolit una certa posició. Però clar, això s’ha produït fonamentalment a l’altra banda de mar, on els protagonistes són uns altres.