No cal dir que el ministre Wert ha vist en el moviment un procés que comença en els joves i creu que cal atacar-ho ja des de l'escola. La propaganda sobre l'isolament europeu i l'esforç per anar creant temors als objectius del dret a decidir ha arribat també, amb el ministre Fernández Diaz, fins a l'extrem que, segons ell, s'està motivant el terrorisme. En fi, era de preveure tota l'acció política destinada a evitar el procés democràtic per recollir l'opinió de la majoria de ciutadans catalans respecte al seu futur institucional.

Hi havia una altra característica del moviment que sembla que no se sabia com contrarestar. Les mobilitzacions massives que varen desencadenar el procés eren liderades per entitats d'això que sempre n'hem dit la "societat civil" de Catalunya.
Si estan tan convençuts que la majoria no vol la independència ¿per què els fa tanta por fer la consulta?"
Justament el nostre país s'ha caracteritzat sempre pel fet que, en mancar-li institucions pròpies amb poder suficient per satisfer les necessitats socials i culturals de la ciutadania, va anar creant iniciatives diverses, especialment en el període franquista, aprofitant les escletxes legals que podia deixar al sistema. Des del moviment de mestres Rosa Sensat fins el mateix Òmnium Cultural es va intentar compensar la manca de poder polític propi. Aquest fet també s'ha volgut contrarestar.

S'ha creat un grup que s'apropia del nom genèric Societat Civil Catalana per contrarestar la mobilització sobiranista, repetint els arguments ja clàssics de respecte a la llei i a la Constitució del 1978, arguments que fa servir el govern espanyol i que ja s'han respost, almenys per part meva, prou vegades com per no repetir-los. Entre els seus arguments n'hi ha un concret: la majoria de ciutadans de Catalunya no volen la independència. La resposta clàssica és la de sempre: si estan tan convençuts d'això, ¿per què els fa tanta por fer la consulta i així acabarien tenint la raó democràtica?