Què ha passat en aquestes eleccions? La primera cosa important, important de veritat, és que ja podem saber quants vots han rebut els partits que han pres, de forma clara, el compromís de fer el que calgui perquè puguem exercir el nostre dret a decidir, el dret d'autodeterminació del poble català. I no està gens malament!

Quasi un 60% dels votants s'hi han mostrat favorables i quasi un 50% dels votants han donat el seu suport a les opcions que, en el seu programa, deixaven clar que volen arribar fins a l'obtenció d'un Estat propi. Tenint en compte que s'ha superat el nivell de participació en unes eleccions catalanes i que el percentatge del quasi 70% assolit està molt a prop del nivell màxim de participació en qualsevol crida electoral al nostre país, hem fet un gran pas endavant. Ja sabem d'on partim i ja podem quantificar el nombre de conciutadans als que hem de convèncer per assegurar que, quan el fem, guanyarem el referèndum d'autodeterminació.

I m'atreveixo a avançar-ne la xifra, 400.000 persones, i a quines forces polítiques acostumen a votar: ICV i PSC. Aquestes dues forces han sumat, en aquestes eleccions, una mica més de 850.000 vots. Tenint en compte que ICV n'ha tret poc més de 350.000, algú creu que no podem aconseguir convèncer un mínim de 50.000 dels votants socialistes?. I que consti que quan he avançat l'objectiu de 400.000, ho he fet considerant que el nostre objectiu és aconseguir un suport del 60% de vots favorables quan fem el referèndum, per allò de tenir un coixí còmode.

I com ho farem? Si tenim clar a quins sectors ideològics ens hem d'adreçar, ara més que mai hem de lligar la sobirania nacional i les polítiques socials. El vell plantejament de l'esquerra independentista nascuda després del maig del 68 francès, pren força i es converteix en l'eix sobre el que caldrà vertebrar el projecte d'aquests propers mesos. I els resultats ens aboquen a les enteses necessàries perquè les polítiques del nou govern català vagin per aquí. Caldrà molta generositat d'uns i altres, de CiU, d'ERC i, perquè no, d'ICV. Estem en uns moments on ningú pot mirar-se el partit des de la graonada, els toca mullar-se a tots, almenys a tots els que s'han manifestat pel dret a decidir.

A l'ANC, i a la societat civil catalana, ens tocarà pressionar-los perquè això sigui possible. A nosaltres, als ciutadans organitzats, ens tocarà convèncer aquests 400.000 conciutadans que encara no ho tenen clar. Els polítics no ens poden fallar més i hi han de posar el que calgui perquè el somni sigui realitat al més aviat possible, però quan realment estem convençuts que l'aconseguirem. Aquell 11 de setembre de 2014 que esmentem com a fita en el Full de ruta de l'ANC és aquí mateix. Ara comença la feina de veritat!.