Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 29 de de juliol del 2016 | 17:33
Opinió · Política
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC

Desobeir o vèncer

Ho han pensat mai que per la via de la desconnexió i la desobediència potser estem fent el joc als aparells de l'Estat espanyol que treballen per impedir que avanci el procés d'independència?. A base de fulls de ruta i d'anar adaptant la nostra estratègia a la realitat canviant,

hem acabat substituint el que cal fer pel que es pot fer. Hem bastit una estratègia a partir del que considerem possible i hem anat abandonant el que és necessari, o relegant-ho a un pla secundari.

El Parlament s'ha instal·lat en una dinàmica de petites desconnexions i desobediències de les que costa veure'n el desenllaç final i, d'aquesta manera, estem pervertint l'essència del concepte de desconnexió que, per a mi, no és altra que el d'exercir la sobirania nacional"

Quan vam iniciar aquest procés, aviat farà set anys, dèiem que només aconseguiríem constituir un Estat independent si així ho volia la majoria de ciutadans de Catalunya i ho expressava democràticament de forma inequívoca. Aquesta vindria a ser la condició necessària perquè s'acabés donant la condició suficient: que la comunitat internacional reconegués el nou Estat. Aquests eren, i són, els nostres objectius estratègics. En contrapartida, el primer objectiu de l'Estat espanyol és impedir que hi pugui haver una expressió democràtica de la voluntat majoritària. Han escollit aquest camí i no el d'Escòcia, per exemple, on el govern britànic va permetre el referèndum i va jugar a favor del NO. Els governants espanyols no estan per aquest tipus d'aventures. Els perd la supèrbia... i la por!. Sí, també la por.

A més d'un no li agradarà llegir-ho, però pel camí que anem tenim més possibilitats de perdre que de guanyar, perquè estem actuant de forma subordinada a l'estratègia de l'adversari i oblidem la feina imprescindible que descriu el mateix informe del CATN. Si renunciem al referèndum, perquè ja donem per descomptat que no ens permetran fer-lo per molt que hi insistim, entrem de ple en el seu joc i, posant la pressa per davant de la intel·ligència, estem caient en el seu parany. Encara que sembli el contrari, l'estratègia de la desconnexió, per la via de declaracions o de lleis, i de la desobediència parlamentària o governamental intentant aplicar les declaracions i lleis anul·lades, ja li va bé a l'Espanya autoritària i uniformadora que no ens agrada i que ostenta el poder des de segles immemorials, perquè allunya a molts ciutadans catalans de la via democràticament acceptada per tothom i ens situa en posició legalment feble davant la comunitat internacional. Salvant les distàncies, que són moltes, l'estratègia dels poders fàctics de l'Estat és la mateixa que van emprar a Euskadi durant molts anys (recorden allò de "contra ETA se vivia mejor?), buscant l'enfrontament i deixant-nos fora de la llei. Aquí se senten molt còmodes i, sobretot, les seves armes són més eficients.

Si volem la independència, i els asseguro que la vull, hem de canviar de mentalitat. Hem d'actuar amb mentalitat guanyadora i seguir un Full de ruta dissenyat per guanyar"

Per aquest camí, els aparells de l'Estat espanyol en tenen prou en anar posant el procés fora de la llei (sí, la seva, però és la llei reconeguda per la gran majoria dels altres estats democràtics) i en tenen prou amb anar desgastant l'independentisme, ja sigui provocant o facilitant enfrontaments interns entre els diferents partits –per altra banda, força proclius a fer-ho- o recolzant-se en altres opcions polítiques que li disputen a l'independentisme una part del suport social necessari (recorden allò tant vell de "antes roja que rota"?). Estan tranquils, tenen la situació controlada i a nosaltres entretinguts per viaranys desconeguts.

Només els independentistes vam definir les eleccions del 27S com a plebiscitàries i hi vam concórrer amb un full de ruta que podia ser versemblant si es guanyava el plebiscit, però que mostra les seves mancances quan el resultat del plebiscit no és aclaparador i, per tant, no és reconegut per ningú (per ningú de fora que, en aquest cas és el que compta!). Ara, com que la majoria parlamentària és feble i inestable i els acords entre les diferents formacions independentistes són els que són i han costat tant d'aconseguir, se'ns demana que no els qüestionem i que treballem a partir d'aquesta base, per petita que sigui. Doncs no, jo dic no. No em sembla bé que seguim instal·lats en una realitat inexistent, superada pels resultats del 27S i, sobretot, modificada per tot el que ha envoltat les eleccions espanyoles a Catalunya...i a Espanya.

Cada cop tinc més la sensació que estem presoners de la feblesa dels acords entre Junts pel Sí i la CUP i la necessitat –d'ambdós...i de tots nosaltres- de superar la moció de confiança de finals de setembre. El Parlament s'ha instal·lat en una dinàmica de petites desconnexions i desobediències de les que costa veure'n el desenllaç final i, d'aquesta manera, estem pervertint l'essència del concepte de desconnexió que, per a mi, no és altra que el d'exercir la sobirania nacional. I això es fa una vegada i de forma definitiva o es perd.

Si volem la independència, i els asseguro que la vull, hem de canviar de mentalitat. Hem d'actuar amb mentalitat guanyadora i seguir un Full de ruta dissenyat per guanyar. Més enllà de les pròpies misèries, hi ha molts elements que conviden a l'optimisme si sabem recuperar el nostre fil conductor i també recuperem la mentalitat que teníem al principi d'aquest procés, aplegant totes les posicions polítiques que s'han mostrat favorables a l'exercici del dret a decidir com a via per resoldre les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya. (Aprofitem l'avinentesa i en diem dret d'autodeterminació, sense eufemismes ni subterfugis, perquè ens entengui tothom?).

Els principals elements que cal tenir en consideració són els següents:

1.- Necessitem que una àmplia majoria de ciutadans catalans s'expressi democràticament sobre la independència política de Catalunya.

2.- La celebració d'un referèndum d'autodeterminació sembla ser la fórmula més adequada per aconseguir el reconeixement internacional del nou Estat en cas de victòria del Sí a la independència.

3.- El Parlament de Catalunya ha d'esgotar les vies previstes en l'ordenament jurídic espanyol per celebrar aquest referèndum de forma acordada amb les institucions espanyoles resultants del procés electoral espanyol.

4.- El Parlament català ha de prendre la iniciativa, prescindint de la suposada negativa del Govern i les Corts generals espanyoles i proposar:

a) La celebració del referèndum en aplicació del que es preveu en l'article 92.1, o del 150.2, de la Constitució espanyola.

b) En la mateixa resolució, de forma subsidiària i en aplicació del que es preveu en l'article 87.2, ha d'instar la reforma constitucional en dos aspectes: el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat espanyol i del dret d'autodeterminació de totes i cadascuna de les nacions que ara l'integren.

c) En la defensa d'aquesta resolució davant les Corts generals, els representants del Parlament han de fer constar que en el cas de negativa a qualsevol de les vies plantejades en la resolució, el Parlament de Catalunya seguirà el procediment més convenient per convocar i celebrar aquest referèndum i, si és el cas, procedirà de forma immediata a la Declaració d'independència com a pas previ al reconeixement internacional i, en el mateix acte, convocarà eleccions constituents.

Tenir mentalitat guanyadora vol dir, en aquest cas, jugar sense por en el terreny desfavorable –les Corts espanyoles- i saber que, passi el que hi passi, sempre en sortirem vencedors. Si es produeix l'acord –gràcies a un miracle o a una estratègia encertada- i es guanya el referèndum, el camí cap a la independència serà molt més planer, ja que el procés posterior comptarà amb la col·laboració espanyola i, de retruc, amb el reconeixement internacional. Si no es produeix l'acord, cosa més que probable, Espanya mantindrà i endurirà l'estratègia actual, la seva posició quedarà molt debilitada davant la comunitat internacional i, de retruc, podrem tenir molts més suports a l'hora de celebrar el referèndum per iniciativa pròpia. Sobretot, però, haurem ajudat a recórrer en un temps breu la via que proposen des de CSQP/En Comú podem. És el pas imprescindible per aconseguir que una àmplia majoria de ciutadans catalans s'expressi democràticament sobre la independència nacional. A partir d'aquí, tota la resta serà més fàcil.



Pere Pugès i Dorca

Cofundador de l'ANC


Aquest article és una versió  corregida i augmentada respecte de la que es va  publicar a l''ARA el 28-7-2016

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Pugès
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC
Opinió · Política catalana
11S/2016: El procés es reactiva
Opinió · Societat civil
Viure lliures en un país lliure
Opinió · Societat civil
Transversalitat i ANC
Opinió · Societat civil
Eleccions a l'ANC
Opinió · Política catalana
L'acord necessari o el possible?
Opinió · Política
ANC: el gran repte
Opinió · Societat civil
Sortir de la crisi
Indica publicitat