Obrir un procés constituent per mirar de salvar la corona? Fer-se fort en una posició immobilista? En els mesos inicials d'aquell any es juga el futur de la monarquia. La incapacitat de Palau per copsar la gravetat del moment decidirà la partida. Els polítics més brillants del monarquisme, decebuts amb el seu rei, se n'allunyen.

En aquella hora postrera, un dels pocs dirigents sòlids surt en defensa del règim: Francesc Cambó. L'home que podia ser un element clau d'una República renovadora, tria esdevenir l'últim bastió d'un sistema caduc.
Duran ha de triar amb qui vol estar, però també amb qui no. Els elogis des de Societat Civil Catalana no són el més desitjable"
Cambó sempre va tenir els seus admiradors en la política espanyola. Molts aplaudien l'oratòria i la capacitat del líder de la Lliga, convertit en símbol de la moderació catalana. Va ser amb algunes figures de la dreta espanyola com Gabriel Maura i Antonio Goicoechea que Cambó va impulsar l'anomenat Centro Constitucional, una nova formació nascuda per preservar l'essència del vell règim borbònic.

Les comparacions són odioses, i les etapes històriques responen a contextos diferents. Però és difícil no recordar aquell intent cambonià davant el projecte que intenta gestar Josep Antoni Duran Lleida. En el discurs de Construïm, la plataforma engegada pel líder d'UDC, hi ha ressons d'aquell Cambó que, mesos abans de la proclamació de la República, negava encara que s'estigués en vigílies d'un gran canvi històric. En una cosa sí que la comparació sembla exacta: en cert menysteniment del procés i en una actitud de certa arrogància.
L'hora actual requereix construir un país on s'hi sentin còmodes fins i tot els qui vegin el procés amb recança"
Després de la proclamació de la República, Cambó va marxar a París una llarga temporada. El mateix van fer persones molt diferents, com l'antic repressor Martínez Anido, o l'exministre Calvo Sotelo. No era la millor companyia. Les males companyies són un dels paranys que cal evitar en aquestes situacions. Duran ha de triar amb qui vol estar, però també amb qui no. Els elogis que li han plogut des de Societat Civil Catalana no són el més desitjable per un dirigent catalanista.

També fóra bo que els adversaris evitessin l'error fàcil de caricaturitzar o atacar el líder d'UDC. Cambó era un polític amb grans qualitats. També Duran és un home amb capacitats innegables. Els crits de "Visca Macià i mori Cambó!" foren una greu equivocació. L'hora actual requereix construir amb respecte i inclusió un país on s'hi sentin còmodes fins i tot els qui vegin el procés amb recança.