Aquesta situació angoixant deixa moltes víctimes pel camí, els ofegats econòmicament que no han pogut sobreviure més enllà dels impagats tot i la lluita titànica per a tirar endavant. Quan cal dedicar més esforços a no enfonsar-se més que no pas a avançar, anem malament, de mal borràs i a pitjor.

Però aquesta és la terrible i generalitzada batalla diària des de fa mesos i mesos. I això succeeix perquè fallen les vies de respiració i d'auxili del sistema. Els sistemes d'injecció de crèdit a les petites i mitjanes empreses estan trencats des de l'inici de la crisi i s'han convertit en l'immens collar que les atenalla. Sense que aquestes pimes i autònoms amb menys de 10 treballadors, que representen el 95 % del total a Catalunya, puguin tirar endavant, no hi haurà sortida possible a la crisi.

I van passant dies, setmanes i mesos... i són reiterades les veus que demanen auxili urgent per al teixit productiu del país. Però no hi ha forma que s'atengui aquest clam, no s'han pres mesures eficaces per a possibilitar l'obertura de camins de sortida i vies de respiració als afectats per aquest estrangulament econòmic. Les injeccions s'han posat a la vena de les entitats bancàries i d'estalvi, però als empresaris i emprenedors ja no els en queden, de venes.

Que el diner públic injectat al sector bancari no arribi al destinatari final, pimes, autònoms i ciutadans en general, és una injustícia flagrant. Per això és hora d'obligar a bancs i caixes perceptores del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) a facilitar l'afluència del crèdit a pimes i autònoms.

Hi ha massa empreses viables que han de tancar per falta de circulant i cal obrir l'aixeta per a que es financiïn les noves inversions que han de crear llocs de treball. I si fins ara no hi ha hagut forma que bancs i caixes atenguin aquest clam social, ara que l'Estat ja n'ha rescatat i ha entrat a dirigir-ne algunes, no hi ha més excuses possibles per a començar a fer-ho realitat, tot facilitant la llibertat de l'empresa o de l'autònom per a acudir al seu banc o caixa habitual. Ara es veurà definitivament la voluntat política que hi ha rera les paraules i si són buides o no.

Els indicadors econòmics continuen en uns nivells lamentables, igual que les previsions per al futur immediat. Econòmicament són temps terribles, i encara caldrà veure l'impacte que comporta el compliment de tots els auguris dels guanyadors d'aquestes eleccions.

Arreu d'Europa estem veient l'impacte polític que comporta la crisi econòmica, amb prop d'una vintena de caps d'estat rellevats des del seu inici. A partir de diumenge ens tocarà viure les conseqüències d'una política econòmica que proclama a tort i a dret la seva sacrosanta concepció d'unitat de mercat espanyola, fervor que no té amb la unitat de mercat amb Europa.

Aquest diumenge l'Estat espanyol comença una nova etapa i previsiblement les primeres mesures seran un paquet de caràcter urgent més destinades a un cert senyal que no pas a portar solucions dràstiques.

Catalunya necessita com mai  recuperar l'ambició i la confiança que històricament ens ha caracteritzat. I tant ho ha de fer econòmicament com política. La confiança política l'expressen els electors. L'econòmica, com hem dit, sobretot pimes i autònoms, i ja és hora de posar-los-hi fàcil.