Quan el desig d'independència política ha esdevingut transversal i majoritari s'ha de celebrar que el president de la Generalitat es comprometi a liderar una transició política cap a la plena sobirania. És la primera vegada des de la restauració de la Generalitat que un president de Catalunya es distancia de l'Espanya de les autonomies i no es conforma amb els límits imposats per la constitució de 1978.
Molts ciutadans esperem que els partits polítics no sucursalistes s'adonin que és hora de fer costat a un president que defensa públicament la creació d'un estat català i no ho dissimula davant dels representants dels poders ideològics, polítics i econòmics espanyols.
Ens agradaria veure relativitzades les diferències partidistes per fer visible la prioritat de convertir el president Mas en el portantveu autoritzat de la majoria sobiranista en un moment en què es manifestarà la unitat dels poders espanyols contra les pretensions catalanes. Per aquesta raó les properes eleccions suposen un risc en el procés cap a la independència.
És hora de punts programàtics compartits i de no dispersar vots. Potser ja tenim candidat a primer president de l'estat català"
Els interessos de partit poden fer oblidar la necessitat de reforçar el president Mas. S'ha d'elegir un parlament que iniciï un procés constituent a Catalunya i, si els catalans li renoven la confiança, Mas ha de poder negociar amb Espanya i Europa com a representant d'una àmplia majoria des ciutadans de Catalunya.
Ara, durant la campanya electoral i després de les eleccions, no són vàlides les inèrcies que legitimaven la lògica partidista. També estan fora de lloc les lluites personals per obtenir llocs destacats a les llistes electorals. És hora de punts programàtics compartits i de no dispersar vots. És hora de pensar que potser ja tenim candidat a primer president de l'estat català. Era difícil d'imaginar un any endarrera. Comencem a tenir bona sort.
