
Un dels aspectes sobre els què actualment hi ha més confusió és el de la vinculació o no de Catalunya a la Unió Europea, un cas en què els ciutadans optem per un "sí" en un futur referèndum. Com a referència general, podem veure com es considera aquest punt en el cas del procés Escòcia-Regne Unit.
Sembla prou clar que la UE no té una posició fixada sobre processos "d'ampliació interna". També és clar que els casos escocès i català estan protagonitzats per ciutadans europeus. Tanmateix, resulta flagrant el contrast entre les cultures polítiques britànica i espanyola en termes de democràcia, modernitat, drets i respecte al pluralisme intern. Un objectiu bàsic del proper Govern de la Generalitat serà assegurar que el referèndum es faci amb totes les garanties procedimentals i legals que el legitimin internacionalment.
En el cas escocès, el procés post-referèndum està descrit en detall per diferents informes (vegis per exemple el signat per Graham Avery, decisor expert en temes europeus; sessió 2012-13, HC 643, accessible en la home page del Parlament britànic). De manera contundent s'estableix la irracionalitat i la manca de realisme que suposaria que Escòcia quedés fora de la UE per tornar a ser admesa poc després (!).
Es dóna per descomptat que s'establiria un procediment simplificat, després del referèndum, per la reubicació d'Escòcia com a nou membre de la UE (també es va fer un procediment simplificat, i molt ràpid, en el cas de l'Alemanya unificada).
Els referèndums d'Escòcia i Catalunya s'han de fer el mateix dia. Així, el procés s'europeïtzaria automàticament"
Es tracta d'un procediment molt diferent al de l'accés de nous membres a la UE. Escòcia ─diu l'informe─ no és Turquia. Hi ha drets de ciutadania europea que han de ser respectats. Les modificacions legals a introduir en els Tractats serien mínimes (decisió del nombre d'eurodiputats escocesos, vots en el Consell, etc).
Aquest procediment es faria en paral·lel a la negociació entre els governs de Londres i Edimburg sobre els termes concrets de la separació. S'apunta, a més, que es podrien adoptar fórmules de participació d'Escòcia a la UE durant aquest període transitori, com tenir veu sense vot en el Consell, representació a les Conferències Intergovernamentals, etc. Així, en cas de victòria del "sí" en el referèndum, es proclamarien simultàniament l'establiment formal d'un estat escocès i el seu accés de ple dret a la UE.
Després del referèndum, el cas de Catalunya es podria regular amb un procediment similar. Per això he proposat que els referèndums d'Escòcia i Catalunya es facin el mateix dia. Seria el dia del referèndum Scot-Cat. Així, el procés s'europeïtzaria automàticament. I la resposta prevista per la UE hauria de ser similar en els dos casos.