Fins ara la resposta d'Espanya a la mobilització de Catalunya a favor de la seva independència s'ha caracteritzat per una sorprenent incapacitat per formular propostes alternatives. Repeteixen que ni la consulta ni la sobirania catalana són possibles perquè la constitució de 1978 no ho permet.
Potser creuen o volen fer creure que aturaran el procés democràtic de la societat catalana amb recursos jurídics o, si cal, amb la utilització de les mesures repressives que preveu la mateixa constitució. No volen reconèixer que la majoria de catalans ja no es conformen amb l'ordre polític i jurídic consensuat al final de la dictadura. No hi pot haver diàleg ni negociació amb els poders espanyols sense reconeixement de la necessitat de canviar les coordenades vigents des de l'inici de la transició democràtica.
Espanya encara confia que la força del seu estat, immobilitzat, aturarà les aspiracions catalanes. Per aquesta raó es tanca i no fa propostes. Vol ignorar que deixaria de ser un estat democràtic si aconseguís silenciar l'opinió majoritària dels catalans i no s'adona de l'insensat anacronisme que suposa sacralitzar la seva constitució en un món que progressa abandonant les sacralitats i reforçant els procediments democràtics.
Ara el més important és que la societat catalana mantingui amb fermesa i claredat la seva voluntat d'independència política"
Vol ignorar també les limitacions de la seva vella sobirania en una Europa que observa i acompanya tots els processos polítics. Si opta per restringir desmesuradament les llibertats democràtiques, crear desordres econòmics o utilitzar la violència, Europa no ho consentirà.
Fins ara Europa s'ha volgut mantenir al marge d'un conflicte intern d'un dels seus estats membres però la seva aparent passivitat duraria poc si Espanya es comportés al marge dels principis fonamentals de la Unió. Ara el més important és que la societat catalana mantingui amb fermesa i claredat la seva voluntat d'independència política. Ha de mantenir sense rebaixes la seva proposta.