El moment que estem vivint al país obliga a tenir en compte factors que ja s'han posat de relleu, però sobre els que cal insistir.
En primer lloc, convé recordar que la nostra història ens mostra el fet que massa sovint hem descartat la presa de decisions que la lògica política feia evidents per tal de resoldre els nostres problemes bàsics i que, en canvi, hi renunciàvem per por de perdre el que ja teníem, encara que fos poc i injust. La prudència i alguns interessos immediats poden desvirtuar les nostres justes aspiracions.
En segon lloc, estem vivint un moment en que l'exercici del poder polític, especialment a Catalunya, es troba amb grans limitacions i pot presentar difícilment actuacions i balanços que la ciutadania pugui entendre que responen a les seves necessitats reals immediates. Ras i curt: no hi ha res millor per a un partit polític en aquests moments que poder-se presentar amb un discurs que no necessita ser contrastat amb l'exercici pràctic del poder.
En tercer lloc, les necessitats peremptòries dels ciutadans fa que sovint no es vegi la vinculació que hi ha entre aquests problemes i el fet de disposar de les institucions i competències necessàries per poder-hi donar les respostes adequades. I, en canvi, és evident la necessitat democràtica que el poble català pugui expressar lliurement la seva voluntat sobre el marc institucional que considera necessari per poder respondre adequadament a aquestes necessitats de la ciutadania.
Hem de procurar que els partits polítics catalanistes es posin d'acord en l'estratègia a seguir i amb els passos corresponents compartits"
Opino que en aquests tres aspectes les coses estan molt clares però també sóc conscient que podem desaprofitar l'oportunitat d'aquest moment, i no seria la primera vegada tenint en compte la nostra història. Hem de procurar que els partits polítics catalanistes es posin d'acord en l'estratègia a seguir i amb els passos corresponents compartits. I això convé fer-ho aviat.
Cal que els partits anomenats d'esquerra entenguin i comparteixin que la possible solució als problemes socials exigeix resoldre prèviament les condicions de possibilitat, i d'això se'n diu en aquests moments tenir un estat propi.
Dir que és prioritari resoldre els problemes socials i no reconèixer els instruments polítics necessaris per poder-los resoldre, és incomprensible"
Justament en aquest 2015 que ara comencem els factors que ens mostra la nostra història s'haurien de tenir presents de cara a superar-los i no caure-hi una vegada més. Com podem resoldre els problemes d'una adequada sanitat o educació, per exemple, si no disposem dels recursos que tindríem si disposéssim de la institucionalització política que ens correspon en funció de la voluntat col·lectiva i de l'esforç de la nostra ciutadania?
Dir que és prioritari resoldre els problemes socials que té la gent i no reconèixer els instruments polítics necessaris --que ara no tenim-- per poder-los resoldre satisfactòriament, és incomprensible. I si no estem segurs que la voluntat del poble de Catalunya està a favor d'aquest instrument polític necessari, que se'n diu un estat, que siguin els ciutadans del nostre país que ho diguin majoritàriament en una consulta sobre el tema.