El procés cap el reconeixement democràtic de la voluntat del poble de Catalunya continua amb les dificultats que ja suposàvem. Hem de procurar, però, que no desfigurin l'aspiració majoritària dels ciutadans del nostre país.
Una de les dificultats del moment és convertir en decisions polítiques les diverses expressions majoritàries de la societat civil. El fet que s'estigui procurant afegir el màxim possible de partits polítics catalans al procés de la consulta sobre la independència és, en principi, una bona mesura.
Però també cal tenir present que no es pot desvirtuar la intenció àmpliament manifestada sobre el tipus de pregunta i la claredat de les possibles respostes. Barrejar el sí o el no a la independència de Catalunya amb les possibles respostes al federalisme o confederalisme és una manera de desvirtuar la consulta posant encara més dificultats per administrar-ne políticament el resultat.
Caldrà que els polítics sàpiguen administrar bé la voluntat majoritària expressada pel poble de Catalunya"
Una d'aquestes dificultats és l'aclariment sobre què s'entén per federalisme. És tracta d'un federalisme com l'alemany, com el belga, com el d'Estats Units, com el suís... ? I no parlem del significat del terme confederació. Des d'un punt de vista conceptual, la diferència entre federació i confederació és que en la federació la sobirania resideix en l'estat global que cedeix competències a les parts federades, mentre que en la confederació la sobirania resideix en els territoris que conviuen políticament, per voluntat pròpia, en l'estat confederal. Per tant, si cal arribar a la confederació, primer cal assolir la independència de les parts, en aquest cas, Catalunya.
Caldrà que els polítics, i així ho esperem, sàpiguen administrar bé la voluntat majoritària expressada pel poble de Catalunya. El que no pot ser és deixar que l'altre mantingui la direcció i fins i tot la velocitat per tal d'evitar el xoc de trens, i tu facis marxa enrere indefinidament.
