Aquests darrers dies s'han sentit un seguit de declaracions per part de diversos capdavanters polítics catalans les quals, si es converteixen en una escalada de més declaracions i contradeclaracions, poden portar l'empantanegament sine die del procés independentista iniciat fa set mesos.
Cal, doncs, una mica de seny, ja que aquestes picabaralles dialèctiques provoquen un gran desconcert entre la població. Per temperar els ànims, recomano la lectura del meu article Cal que els partits catalanistes concertin un període de Pau i Treva (16 juliol 2012).
Set mesos! Per a la classe política, acostumada a prendre's les coses amb calma, set mesos pot semblar-li un període de temps relativament curt. Però per als gairebé dos milions de catalans que vàrem participar en la manifestació del passat 11 de setembre, i molts altres més que la van recolzar des de casa seva, set mesos sense avenços significatius és un període de temps que ja es comença a fer llarg.
Sí, d'acord, s'han fet coses políticament molt importants durant aquests set mesos, entre elles una consulta electoral plebiscitària. Sí, plebiscitària. Ja sé que no es va convocar sota aquesta premissa, però, no obstant això, tots les formacions polítiques que hi van concórrer, si més no les set que van obtenir un escó al Parlament, van focalitzar el seu discurs en la independència de Catalunya. Si en aquestes condicions el resultat no és plebiscitari...
Una altre cosa important que han fet els nostres parlamentaris, totalment impensable fa set mesos, ha estat aprovar, el passat 23 de gener, una declaració de sobirania. Però d'això fa ja dos mesos. Des d'ençà, la gent del carrer té una sensació que s'ha produït una baixada de tensió en el procés independentista. I això causa un gran neguit a molta gent.
Caldrà començar a pensar en una altra manifestació que podria passar a la història d'Europa com la 'Primavera Catalana'"
Han sortit, durant les darreres setmanes, els polítics al carrer a conèixer l'opinió del poble? Ben segur que no. O, com a molt, ben pocs. I els que han tingut l'oportunitat d'escoltar l'opinió de la gent, en fan cas? Ben segur que no.
En això d'escoltar la veu del poble, parlo per experiència pròpia. I a dos nivells: pel que he sentit dir a diverses contrades del país i pel que em va contestar un parlamentari que fa o un més i mig va venir a fer una conferència al meu poble. En el primer cas, percebo un cert desencís pel que fa a la marxa del procés independentista, ja que la gent del carrer vol un ritme més elevat, i ja comença a pensar que totes les seves il·lusions de viure en una Catalunya independent se'n aniran en orris a causa de la indolència dels polítics catalans, convençuda que no estan per la feina de portar el país a la independència.
En el segon cas, quan en el col·loqui, al final de la xerrada, vaig exposar l'anterior exemple, argumentant-lo en la necessitat de prendre la decisió valenta de procedir el més aviat possible a una proclamació unilateral d'independència, el conferenciant va fer cara de sentir ploure i em va recalcar que era imprescindible fer una consulta, convençut que només la seva opció era la bona.
Sí es clar, els que no ens dediquem a la política no hi entenem res i només les decisions d'ells, els polítics professionals, són les bones. Però hi ha una cosa que massa sovint obliden els nostres parlamentaris: que són els representants del poble. Per tant haurien d'escoltar-se més sovint la veu del poble. Però, és clar, la disciplina de partit...
Certament, de vegades ja ho fan, els polítics, això d'escoltar la veu del poble. Bé, en realitat a vagades no poden evitar, més que una veu, escoltar un clam. Tal com va passar fa set mesos: el clam de la manifestació del passat 11 de setembre, que ho va fer trontollar tot. Però han passat ja set mesos...
Pot ser que aquest sigui l'únic camí de fer-se escoltar, el poble. Si això és així, només queda una opció per evitar que el procés independentista quedi empantanegat entre lluites cainites i declaracions fora de to, unes fetes amb l'honest objectiu de posar ordre, però excessivament àrides per a pells molt fines, i altres amb l'únic propòsit de sembrar de mines en el camí que ha de portar Catalunya a la independència. Bé, si no hi altra solució per desencallar el procés independentista, i al mateix temps enfortir-lo, caldrà començar a pensar en una altra manifestació durant aquesta primavera, que, si tots hi posem una mica d'empenta, podria passar a la història d'Europa com la "Primavera Catalana". Seria bonic, oi?
