Adéu a la bona educació si la bona educació comporta abandonar el català cada cop que algú ens parla en castellà. Adéu a la bona educació si ser ben educat vol dir renunciar a la nostra llengua cada cop que algú ens diu que no ens entén o canviar de llengua, sistemàticament, cada cop que sospitem que algú pot ser de fora perquè té els cabells més arrissats que els nostres.
Una llengua només s'aprèn usant-la i si no som nosaltres, catalans i catalanes, els primers interessats en crear espais d'ús per a les persones nouvingudes o per a les que no dominen la nostra llengua no sé qui ho farà. Com facilitarem l'aprenentatge als milers d'estrangers que arriben a Catalunya pensant que aquí la llengua que es parla és l'espanyol? Potser fins i tot l'han après al seu país d'origen per entendre's amb els autòctons.
Aquestes regles imposades fan del castellà l'única llengua obligatòria per viure a Catalunya
Som nosaltres els qui volem que parlin català. Ells, malauradament, no en tenen cap necessitat, perquè el nostre país no té sobirania lingüística ni nacional i hi ha una altra llengua hegemònica, una llengua d'Estat que marca les regles de joc. Aquestes regles imposades, algunes de manera subtil i altres de forma barroera, fan del castellà l'única llengua obligatòria per viure a Catalunya. Nosaltres som els primers interessats en invertir aquesta equació i no ho farem si creiem que tenir bona educació consisteix en claudicar davant d'aquesta imposició.
Nosaltres som els que hem de fer del català una llengua necessària, hem d'aconseguir que el català sigui imprescindible per a moure's pel nostre País. Hem de mostrar-los que cal aprendre'l sense presses, però sense pauses, si volen tenir una bona feina i volen formar part d'aquesta societat, i el govern de Catalunya ha de cal facilitar-los aquest aprenentatge. El català no pot continuar essent una llengua voluntària, difícil de practicar i costosa.
Si no fem bé l'acolliment els neguem la possibilitat d'aprendre català
L'aprenentatge d'una llengua depèn molt de l'acolliment inicial i del comportament dels parlants davant de les persones que encara no la parlen, no és tan important la llengua amb què s'acull com la manera com es fa. Si som capaços de traspassar-los el valor emocional de la nostra llengua aconseguirem fer dels nouvinguts els nostres aliats per aconseguir la sobirania lingüística.
En canvi, si no fem bé l'acolliment els neguem la possibilitat d'aprendre català i d'esdevenir ciutadans amb tots els drets, perquè integrar-se vol dir viure en les mateixes condicions i tenir les mateixes possibilitats i els mateixos drets que tenim nosaltres.
Acollir bé significa tenir una actitud positiva, pacient, conciliadora i ferma. Mostrar en tot moment que la nostra llengua és tan vàlida com qualsevol altra de les moltes que es parlen a Catalunya, però sobretot significa no claudicar davant del castellà.