La victòria de la candidatura de Marta Pascal fent tàndem amb David Bonvehí i més encara la victòria contra pronòstic de Conesa vers el candidat oficial, Santi Vila, m'omple d'esperança que el nou partit convergent, s'acabi anomenant com s'acabi anomenant,
es converteixi en una eina que aconsegueixi agrupar la majoria social de l'independentisme, herència directa agradi o no del pujolisme. La victòria de Mercè Conesa ha estat una lliçó de com estan evolucionant les bases convergents, que ja no veuen a galet les consignes de l'aparell. El congrés i les posteriors eleccions internes han acabat, espero , amb les maneres de fer del pujolisme, però també amb les del masisme controlat i desprestigiat per les formes i mètodes emprats per Quico Homs.
Penso que ara caldrà recosir les famílies convergents, recuperar els sectors històrics de la formació que es van deprimir arran de l'afer Pujol i alhora ampliar les bases del partit amb la incorporació de noves generacions que malden desacomplexadament per un independentisme plural i normalitzat.
Nacionalistes, lliberals, centristes i socialdemòcrates han de seguir junts com a mínim fins a la consecució de la independència nacional i per aconseguir-ho confio en Mercè Conesa. Penso que la nova presidenta del consell nacional aconseguirà crear els consensos necessaris per tirar endavant una estratègia comuna de tots els sectors convergents.
Caldrà també que la nova convergència solucioni el seu conflicte amb Demòcrates arran de la nova denominació del partit, doncs no ens podem permetre conflictes entre nosaltres.
Els convergents, els demòcrates, els republicans i els cupaires hem d'anar a una. Al setembre caldrà que el president Puigdemont superi la moció de confiança per tal de poder continuar amb forces renovades el Procés que ens ha de portat a aconseguir la nostra llibertat nacional.
Vaig ajudar l'any 1974 a crear CDC i em sento ara satisfet de veure que hi ha relleu i ganes per continuar endavant, una vegada aconseguit deixar enrere les rèmores del passat.