Les eleccions del 25 de novembre han suposat una decepció per al president Mas i una gran sorpresa per als que es dediquen a elaborar, i llegir, les enquestes preelectorals. No sóc qui per valorar si hi han influït les declaracions de Duran i Lleida o els tripijocs del Mundo.
Però em permeto d'aventurar, a títol estrictament personal, que els organitzadors de la gran manifestació de l'Onze de Setembre, l'Assemblea Nacional Catalana ─un gran moviment transversal─, no volien que la majoria social a favor de la independència fos guiada per una única opció política.
De fet, feia anys que costava fer creure a periodistes i politòlegs estrangers que l'independentisme social fos més fort que la presència parlamentària d'ERC (i en la darrera legislatura, també Solidaritat).
Finalment, en tenir aquestes eleccions com a eix central el tema nacional, la gent ha pogut definir-se nacionalment. Formalment, doncs, el nombre d'elegits amb un programa electoral independentista ha passat de 14 a 74 (50+21+3): el nou Parlament passa de cop a tenir una molt clara majoria favorable a la independència, per primer cop des del final del franquisme. I sumant-hi una Iniciativa per Catalunya reforçada, la cambra té una majoria encara més gran, ara, a favor de la celebració del referèndum.
Ara, la força de les opcions independentistes en la nova cambra és més notable"
En definitiva, tenim uns resultats que clarifiquen políticament el pes parlamentari de les opcions nacionals que les enquestes sociològiques fa uns anys que han anat analitzant. De fet, tot i que és arriscat dir-ho clarament, els pesos de les opcions pro-independència, anti-independència, o els altres (federalistes o indecisos) s'assemblen força als pesos dels vots dels partits que defensen aquestes opcions.
També s'ha de dir que l'augment tan important de la participació electoral segurament es deu a sectors que no s'interessaven, en conteses anteriors, per la política catalana, i que han tendit a donar suport a opcions no catalanistes. En aquest context és, doncs, encara més notable la força de les opcions independentistes en la nova cambra catalana, la què majoritàriament haurà de donar llum verda al procés d'alliberament nacional d'aquesta part de la nació catalana.