El resultat de les eleccions espanyoles demostra, un cop més, que Catalunya no és Espanya per més que ens hi vulguin encabir, el component nacional i identitari pesa molt més del que volen i diuen i, per això, malgrat el gran triomf a Espanya el resultat del Partit Popular, a Catalunya, ha quedat força lluny de les seves pretensions.
El socialistes han pagat el desgovern i les mentides de Zapatero, però també els errors de la cap de llista, Carme Chacon que, després d'haver-se passat tota la legislatura fent de ministra de defensa, sense preocupar-se de l'escó que representava, allunyada de Catalunya i dels seus electors, es pensava que podria recuperar la credibilitat, apareixent aquí durant la campanya electoral i encara fent constants viatges a Madrid per atendre el seu ministeri.
En política els errors es paguen, en tenim molts exemples, i algú li hauria hagut de dir que per recuperar la confiança perduda en els darrers quatre anys calia alguna cosa més que un parell de setmanes de campanya i uns quant mitings electorals. Ara ja té clar que no es servirà més de Catalunya, que els vots catalans ja no li serviran d'aval per governar Espanya o per dirigir el PSOE.
CiU ha guanyat de manera contundent, fent una campanya basada en les polítiques econòmiques desplegades per sortir de la crisi i en el pacte fiscal
La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, ha dit que Convergència no ha guanyat aquestes eleccions, perquè són eleccions espanyoles i que tampoc no són decisius a Madrid mentre que el PP català si és decisiu a Catalunya. No sé com ho analitza, perquè la realitat és que CiU ha guanyat de manera contundent, fent una campanya basada, en bona part, en les polítiques econòmiques desplegades, amb el vist-i-plau d'Europa, per sortir de la crisi i en el pacte fiscal. Aquest triomf demostra que els ciutadans entenen les retallades malgrat la pressió social i les crítiques sindicals, però posarà en un compromís el president Mas si no pot complir les seves promeses d'aconseguir el pacte fiscal.
Iniciativa per Catalunya ha estat l'altra guanyadora en passar d'un a tres escons, hi ha jugat molt a favor d'aquest triomf l'encert en la tria del cap de llista. Joan Coscubiela ha fet una bona campanya i ha convençut una bona part de l'electorat més sindicalista i de l'esquerra dels socialistes.
I també ERC, malgrat els discrets resultats, ha sortit reforçada d'aquestes eleccions, ha aturat la davallada electoral, ha escenificat la voluntat de canvi i d'unitat de l'independentisme i ha començat a recuperar la confiança dels votants. El nou president espanyol hauria de prendre bona nota d'aquests resultats perquè, a Catalunya ─tot i la crisi econòmica, l'atur i les retallades─ els temes nacionals i identitaris continuen sent decisius per guanyar les eleccions.
