El sobiranisme actua i ha actuat amb fermesa, però també amb molt de seny i responsabilitat. A més a més, ha estat disposat, en tot moment, al diàleg i la negociació amb l'Estat, però sense línies verdes ni vermelles, ni acceptant els dogmes de fe de l'Espanya eterna i imperial.
Les mobilitzacions del moviment d'alliberament nacional català han estat exemplaritzants, pacífiques, plurals i obertes al conjunt de tota la nostra ciutadania. El món sencer ho ha vist i copsat. És més, veu Catalunya com un poble democràtic, pacífic i madur que malda per defensar la seva dignitat nacional i el seu dret a ésser.
Però l'estructura i la "casta" de l'Estat, així com els seus interessos inconfessables, es basen en què Espanya és un dogma de fe al qual tots estem obligats a retre-hi pleitesia, acceptar i posar-nos de genolls davant el "todo por la patria". No se n'adonen però, que una gran part del poble de Catalunya ja fa anys que passa d'això i que viu en un altre imaginari col.lectiu, en una altra galàxia de llibertat -encara que només sigui mentalment-.
El sobiranisme pot tenir en certs moments desencerts, desànims, però quants sobiranistes han fet un pas enrere? Que se sàpiga, cap. És més, cada dia, n'hi ha que s'apunten a la causa de la independència, tot dient-ho amb la boca grossa o petita. La raó: no hi ha cap altra alternativa.
Per aquest motiu, l'Estat hauria d'anar en compte. No haurien de passar una no volguda línia vermella i la Presidenta Forcadell, indiscutiblement, n'és una. No val el precedent Atutxa, el President basc descavalcat del Parlament d'Euskadi. No és el mateix, i és més, l'Estat ho sap. A Catalunya, la inhabilitació de Carme Forcadell pot provocar un tsunami democràtic, que encara allunyi més Catalunya de l'Estat espanyol i les seves institucions (però no del poble espanyol, no és el mateix, com ens volen fer creure).
La inhabilitació de Carme Forcadell no és el mateix que la d'Artur Mas, Joana Ortega o Irene Rigau. Menys encara que la de Quico Homs, que de produir-se, una majoria se n'alegraria, malgrat que aquesta inhabilitació fos inacceptable i que fos duta a terme per l'Estat espanyol i no pel seu partit o país.
La inhabilitació de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, si es porta a terme, ens obligaria a un canvi d'estratègia, per la qual cal preparar-se. L'hora dels "xitxarel.los" de la politica s'hauria d'acabar i ens caldria que un nucli dur d'homes i dones –amb lideratge i sentit d'Estat- agafessin les brides del "Procés", darrere d'en Puigdemont i Junqueras, els nostres líders actuals.
Tampoc podem oblidar el paper i lideratge de la nostra societat civil, els moviments socials, la CUP i el món dels comuns, que seran també molt necessaris per ampliar i aconseguir la gran majoria social i nacional, que ens portarà a la nostra llibertat. L'Estat ha de saber que els sobiranistes tancarem files darrere de la Carme Forcadell. Aquesta és la nostra línia vermella, tot i que no ens agrada posar línies de cap color.
Miquel Sellarès
Periodista
