Mai ningú no havia tret tan de rèdit a un grapat de vots. Mai ningú no havia intentat influir ni manipular tant el Govern català. Mai ningú, amb tan poc suport electoral, no s'havia erigit en la solució per a un país. Mai ningú no havia gosat dir que rebaixaria el dèficit fiscal pactant amb el Govern d'Espanya.

I, ara, que ja s'ha vist el que és capaç de fer per Catalunya, si us plau no la deixeu parlar més del compte, no li deixeu explicar el que no és, no li oferiu tant d'espai als mitjans de comunicació, deixeu-la just al lloc que li pertoca d'acord amb el paper que el seu partit i ella juguen a Catalunya. No li fem d'altaveu, no li fem el que jo li estic fent en aquest article, però que prometo no tornar a fer.

I no ho fem precisament, ara, que el nacionalisme espanyol comença a pensar que això de la independència de Catalunya és possible i està  buscant estratègies per dissuadir-nos. Per això el Partit Popular ha iniciat una ofensiva, encara tèbia però contundent, encapçalada per la delegada del Govern espanyol que va dir que si Catalunya fos un Estat seria dels més pobres d'Europa. Hem d'entendre, doncs, que els espanyols ens mantenen perquè si no és així, com podem passar de ser rics a ser pobres? O potser serem pobres perquè Espanya deixarà de comprar els nostres productes, com quan van deixar de comprar-nos cava i ens van  ajudar a traspassar fronteres i a vendre a Europa i al món?

El Partit Popular també ens ha advertit que si som independents no podrem entrar a la Unió Europea, perquè Espanya, o sigui ells, ho impediran. Si ho impedeixen de la mateixa manera que han pogut impedir el control europeu sobre els pressupostos  espanyols no cal patir. Si tots els arguments que el Partit Popular i Espanya tenen contra la independència de Catalunya són tan raonables i contundents com aquests no ens cal patir que ben aviat l'aconseguirem.