Només calia fer una ullada a la darrera manifestació convocada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) per certificar la deriva ultra tramuntana d'aquesta organització finançada sucosament a càrrec del pressupost públic.
Allò era l'extrema dreta en estat pur, l'espanyolisme més tronat i visceral, l'odi desbocat i una voluntat perversa de fiscalitzar l'anomenada lluita antiterrorista fent servir els morts, el dolor propi i l'aliè, amb finalitats descaradament polítiques.
L'AVT és avui un lobbie de pressió en mans de persones àvides de protagonisme que pretenen fer política –alguns fins i tot carrera política– i marcar el ritme i el to a les institucions de l'Estat.
El més trist de tot és que la pressió ha fet estralls en el PSOE i que el PP no només no ha dubtat a aprofitar l'ocasió per escombrar cap a casa en la batalla política per recuperar la Moncloa sinó que ha alimentat l'espiral de crispació esperant treure'n rèdits electorals. Explotant el dolor a conveniència, presentant-se com les úniques víctimes, abillats en la bandera espanyola com a sant i senya, aquesta gent representen en aquest moment una extrema dreta descarnada. La venjança infinita és el seu Pare Nostre. Són gestors de l'odi. El mateix odi que desplegaven els seus ancestres i que va servir als cacics locals i la Guàrdia Civil, en infinitat de racons de la geografia peninsular, per arrasar els jornalers famolencs de la República en una política d'extermini físic de milers.
Però també és un fet que al PP se li està escapant de les mans l'engranatge. Fins i tot Rajoy comença a voler marcar distàncies i va delegar la representació a mans de María Dolores De Cospedal, complint un trist paper per a una dona que desentona amb la banda de fatxes amb que va desfilar pels carrers de Madrid. Aquest fanatisme descomunal pot acabar però explotant-li al PP a les mans i acabar per ser ostatge dels sectors més dretans i espanyolistes que a Espanya ja sabem de quin peu calcen. La política antiterrorista, la política en general, no la podem marcar personatges com Jiménez Losantos i la seva caterva romana. Ni tan sols en el PP d'un Aznar que brega per fer lluir el seu bigoti i empènyer Rajoy al túnel del temps.
M'ho deia el diputat Joan Tardà. "Hi ha diputats del PP que m'han confessat que estan acollonits davant una possible majoria absoluta. Perquè es veurien empesos a un programa de màxims". I un programa de màxims d'aquesta gent, amb un PSOE ideològicament rendit, es resum amb una "Grande y libre".
