Llavors, aquests dos aferrissats adversaris esdevenen fidels aliats a l'hora de votar per retallar les llibertats nacionals de Catalunya o les competències de la Generalitat. Cada cop les campanyes electorals són més monòtones, avorrides i sense interès per a la majoria dels electors, tret dels fidels seguidors i militants que arriben en autocars, de vegades pagats per tots nosaltres amb el  pressupost de la campanya, des de diversos indrets del país per poder omplir els actes i convocatòries dels seus respectius partits.

En el cas dels socialistes la crítica destructiva i barroera dels adversaris ha traspassat els límits permesos

La falta d'originalitat i la poca qualitat del discurs d'alguns dels candidats ha quedat palès en els diferents debats de la campanya. Els candidats i candidates no expliquen el què faran si guanyen les eleccions, sinó el què no faran. No exposen el seu programa ni les seves propostes, sinó les dels altres candidats per criticar-les de vegades de manera massa barroera. És una campanya en negatiu basada en la crítica de les propostes dels adversaris.

Algú hauria d'explicar als assessors i directors de campanya que els missatges en positiu i l'explicació de les propostes, amb il·lusió i credibilitat, arriben molt més al gran públic i són molt més efectives que no pas la crítica constant de l'adversari. En el cas dels socialistes aquesta crítica destructiva i barroera de les propostes dels adversaris ha traspassat els límits permesos. Tant és així que algunes imatges utilitzades en la campanya han hagut de ser retirades, no només per la cruesa del contingut, sinó també perquè el missatge era fals. Ningú no ha mort per falta d'atenció mèdica, tal com suggeria el vídeo de la campanya.

Si guanya el PP, a les propostes de recentralització hi haurem d'afegir el castellà com a llengua vehicular i el transvasament de l'Ebre

Però, malgrat els missatges en negatiu, que diuen els experts que no s'han d'utilitzar, per a Catalunya no serà el mateix segons qui guanyi aquestes eleccions. Si guanya el PP, a les propostes de recentralització de l'Estat que comparteixen amb els socialistes, hi haurem d'afegir dues propostes més que poden fer trontollar l'estabilitat del nostre país: la introducció del castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament i el transvasament de l'Ebre.

La introducció del castellà com a llengua vehicular serà el primer pas per iniciar, a Catalunya, el procés de substitució lingüística del castellà pel català, tal com s'està fent al País Valencià, des que hi governa el PP,  i tot just iniciat a les Illes pel president Bauzá. És veritat que a Catalunya no governa el PP i que no serà el mateix, ni es podrà aconseguir de manera tan fàcil, organitzada i calculada, com en d'altres indrets de l'Estat. Però no hem d'oblidar que, ens agradi o no, una bona part de la política lingüística catalana es fa des de Madrid i des dels tribunals espanyols.

El transvasament de l'Ebre, reclamat ja pel president valencià a l'acte que van fer els populars aquest diumenge passat, a la plaça de bous de València, destruirà el Delta i el seu sistema ecològic. El president Fabra va dir, amb total desvergonyiment, que calia ser solidaris i portar aigua des d'on sobra als llocs on fa falta. Preparem-nos, doncs, per a l'espoli de l'aigua. No sé si la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez Camacho, es referia a aquestes propostes quan deia que si ells manen a Madrid hi haurà perfil català.