Només arribar d'Islàndia, em trobo al diari amb una frase de Macià exhibida per J. A. Duran i Lleida per suposadament aclarir la seva posició --gens equívoca-- envers el procés cap a l'autodeterminació que està fent la nostra societat. Treure Macià en aquests moments ens com treure's un conill de la màniga, però en aquest cas el conill no ens és cap sorpresa.

La frase de Macià que Duran i Lleida creu que explica la seva posició de voler-hi ser sense ser-hi, fent veure que no volia, però tampoc que no sigui dit (tanta filigrana no fa més que evidenciar que quan es vol ser a dins i a fora es corre el risc de no ser comptat en cap de les dues bandes), diu: "S'ha de renunciar a part dels ideals pensant en l'interès d'un poble i han de passar els moments dels somnis per garantir realitats".

Fora de context , la cita podria semblar només la manifestació d'una forma de possibilisme, però és clar, en aquests moments no es tracta de rebaixar el sostre de les aspiracions nacionals, sinó de mantenir-lo alt malgrat totes les atzagaiades.
Cal que els polítics treballin per fer possibles els somnis de la societat. Es tracta de construir un projecte que ha de beneficiar tothom"
En canvi, jo voldria proposar de seguir els consells i les dites d'aquells que no han fet filigranes manipuladores i han actuat sempre amb l'honestedat d'allò que creien, que han sabut viure com a esperits lliures. Són aquells que ens encoratgen a fer possibles els somnis, perquè són els somnis allò que hem de convertir en realitat i no a la inversa. I no només un somni, sinó tots els que convinguin a una societat que vol i lluita per ser ella mateixa, diferent, millor, més avançada i més justa, que vol deseixir-se d'un llast que ja dura massa.

Amb això crec que ve a tomb una frase que m'agrada molt de P. P. Pasolini, a qui hem tingut ben present a Barcelona aquests darrers mesos, gràcies a una magnífica exposició que ens ha ofert el CCCB. Pasolini va ser un gran lluitador, mai no va tolerar els fariseus i va denunciar els manipuladors, la qual cosa li va dur molts problemes, evidentment. L'atzar va fer que rodés unes escenes de l'Evangeli segons Mateu a Chia, un poblet molt petit del Lazio amb una torre medieval quadrada magnífica enmig d'un bosc.

Aquesta torre, anys més tard, la va fer residència seva i això va fer que voltés per Chia i hi fes bons amics, essent com era persona de parlar amb la gent de la terra. Quan arribes a Chia, a la placeta, hi ha un bust de Pasolini amb una frase seva que em sembla molt oportuna en aquests moments: "La veritat no és en un sol somni, sinó en molts somnis". Si una societat vol mirar cap a un futur millor, ha de poder bastir els seus somnis, els ha d'acaronar i els ha de fer possibles, convertint-los en realitats.

No hem de tenir por de somiar, ans al contrari, i hem de poder compartir els nostres somnis. No a la inversa! Per això la cita proposada per Duran i Lleida em sembla, en aquests moments, més que inoportuna, potser fins i tot carregada de mala intenció, pel que té de desencisadora i de manipuladora d'un personatge com Macià. Cal que els nostres polítics treballin només per fer possibles els somnis de la societat a la qual representen, no que treballin per aigualir-los. No es tracta d'atiar res insensat, sinó de voler construir un projecte que ha de beneficiar tothom, perquè és el somni de la majoria. I això, en una societat democràtica, és suficient.