La mort de familiars, amics, companys de treball, sempre provoca tristesa i fa recuperar la memòria dels moments compartits, però la inesperada i estúpida mort de la Muriel Casals no té elements mentals i sentimentals per assumir-la d'una manera natural.
Ha estat un esdeveniment insòlit i, ateses les responsabilitats que actualment tenia, ha produït un impacte social i polític extraordinari. No repetiré, tot i que la majoria els comparteixo, el elogis i la descripció de la personalitat de la Muriel i de com va anar afavorint el procés del nostra país cap a iniciatives democràtiques que ens han de portar cap a un estat independent. El seu tarannà i el seu sentit de la responsabilitat han afavorit el procés des els llocs on hi ha tingut funcions importants.
La seva trajectòria social i política ha estat llarga i intensa. Des de la seva militància al PSUC, passant pel bice-rectorat de la Universitat Autònoma, la seva funció docent a la mateixa universitat, la tasca al patronat de la Fundació Jaume Bofill, la presidència d'Omnium Cultural i les responsabilitats assumides en el nou Parlament de Catalunya, demostren el seu compromís amb la gent del nostre país i ho ha fet amb un tarannà que facilita el diàleg i la voluntat de comprensió, encara que sigui amb els que no comparteixen el teu plantejament ideològic.
I cito només aquests exemples de compromís social perquè en bona part han estat en entitats en les quals jo hi he tingut alguna responsabilitat i això em permet confirmar allò que molta gent ha dit aquests dies i és la seva capacitat i el seu bon treball portat a terme en els projectes en els que ha participat.
Et recordarem, Muriel, i procurarem ser fidels als projectes que hem compartit durant anys.
Jordi Porta