La cambra baixa té ara, doncs, el mandat impulsat per quasi 1.500.000 de signatures ─això és molt per què una ILP prosperi, "només" se'n necessiten 500.000─ de trobar una solució a l'autèntic drama social que suposa que milers de famílies perdin casa seva i es vegin abocades al carrer per causa de la actual crisi econòmica. Un drama social que massa vegades s'ha manifestat cruament i que s'ha trigat massa temps en buscar solucions.

Massa famílies de bona fe estan perdent casa seva per una situació d'insolvència sobrevinguda per causes alienes a la seva voluntat i sobre les quals res hi poden fer, llevat de patir-les.

És bo. És molt bo doncs, que s'hagi admès a tràmit la ILP i per tant que es pugui tramitar de forma acumulada amb el projecte de Llei derivat del Reial Decret de moratòria que va aprovar el Govern del PP el passat més de novembre.

Cal abordar de forma urgent mesures que serveixin per solucionar el drama social i protegir les famílies que pateixen la crisi tant durament que fins i tot temen per la pèrdua de casa seva.

Avui n'hi ha moltes sense feina que tenen fills menors o persones dependents a càrrec, o que tenen com a únic ingrés mensual la percepció d'una pensió pública que té limitada la seva durada o que fins i tot ja se'ls ha esgotat i que veuen com no poden seguir fent front a les quotes hipotecàries mensuals del préstec contret sobre el seu habitatge, del qual sovint encara queden anys per anar pagant. A més a més molts cops estem parlant de préstecs contrets en uns moments d'extrema alegria creditícia en que les entitats s'ha comprovat que donaven crèdit per sobre les seves possibilitats.

Així, durant molts anys a l'Estat Espanyol, es concedien crèdits des de la creença en la constant revalorització dels habitatges, amb unes condicions molt favorables que permetien inclús moblar-los i que eren una clara incitació a la ciutadania a ser propietaris pel preu d'un lloguer. Uns préstecs contrets amb unes taxacions que es feien pràcticament a mida i el termini de durada del préstec s'allargava en funció de la quota que podia pagar el creditor.

Tot això va fer que es concedissin préstecs hipotecaris de forma massiva i fins i tot des d'una certa irresponsabilitat per part de les entitats creditícies.
És imprescindible que es reequilibri la relació entre creditor i deutor hipotecari"
La actual crisi econòmica ha servit per posar en evidencia tota aquesta "bombolla creditícia" i ha mostrat amb tota la seva duresa, el gran desequilibri existent entre creditors i deutors en la relació contractual hipotecària. El creditor te eines i avantatges que el deutor, en cap cas te al seu abast i inclús el situa en una posició d'extrema debilitat. El procediment sumari hipotecari, permet al creditor en cas d'impagament per part del deutor d'una sola de les quotes, declarar el préstec hipotecari vençut en la seva totalitat de forma anticipada i exigir el seu íntegre pagament al deutor, en més els interessos moratoris que en molts casos incrementen el deute en més d'un 30%.

A més a més, el procediment acaba indefectiblement amb una sentència que adjudica l'habitatge al creditor per un valor molt inferior al de la taxació que va servir en el seu dia per valorar el mateix l'habitatge que garantia el deute. El deutor es queda sense l'habitatge habitual i familiar i a més a més encara devent la diferència entre el valor d'adjudicació i el total deute reclamat, del qual respon de manera personal i il·limitada fins que no ho acabi de pagar. El deutor, en canvi, té una quasi nul•la possibilitat de defensa. No pot al•legar l'existència de clàusules abusives com serien aquests desmesurats interessos de demora i ni tants sols pot evitar que un cop ja ha patit el llançament del seu habitatge habitual, els seus avalistes hagin de respondre també amb els seus béns per acabar de fer front al deute encara pendent.

És imprescindible que es reequilibri la relació entre creditor i deutor hipotecari per garantir les relacions contractuals hipotecàries i és per això que des de CIU proposarem que es tramiti una llei que eviti el sobreendeutament de les famílies i reguli procediments de liquidació ordenada de deutes.

Ara bé, això serà a mig termini. Mentre tant, i de forma immediata, ens hem de posar al costat de les famílies i donar una resposta que aturi i resolgui l'actual sagnia de llançaments a l'hora que doni una alternativa a les famílies que veuen com es queden sense casa com a conseqüència del procés hipotecari. En aquesta clau és en la que entenem que s'han de tramitar aquestes dues iniciatives legislatives que hi ha obertes ara al Congrés.
La proposta del Govern espanyol queda molt curta a l'hora d'aportar solucions reals a problemes reals"
Des del nostre punt de vista, la proposta del Govern espanyol, es queda molt i molt curta a l'hora d'aportar solucions reals a problemes reals i el que volem és que a la actual moratòria en els llançaments prevista pel RD del Govern espanyol, s'hi afegeixi una moratòria dels processos executius interposats i que es relaxin els criteris econòmics que ara es marquen, per tal que puguin acollir-se a aquestes moratòries, el major nombre possible de famílies als efectes d'intentar aturar la sagnia de llançaments i poder reconduir a les parts en tot cas, a una intermediació.

Creiem fermament que la intermediació és indispensable per tal de trobar solucions "a mida" de cada família i poder així pactar des de quitances en el deute, a esperes o permetre la dació en pagament segons la realitat de cada família.

Tanmateix entenem que hem de prioritzar que la família no perdi el seu habitatge i que per tant que hi pugui romandre malgrat ja s'hagi dictat una sentencia de llançament.

Així en aquest sentit proposem un "lísing" social o contracte de segona oportunitat i que consisteix en que la família pugui romandre a l'habitatge, pagant una renda adaptada a les seves noves circumstàncies econòmiques i que pugui anar a compte del deute per tal que en el futur se'n pugui recuperar la seva titularitat. Volem evitar que les famílies es quedin sense sostre i perdin l'arrelament del seu entorn social a la vegada que permetem que puguin optar entre romandre en lloguer en els casos de dació en pagament o si així ho desitgen, puguin recuperar la titularitat del que fou el seu habitatge , si imputen el pagament de la renda a liquidació progressiva del deute, articulant així, una segona oportunitat per a les famílies.

Sens dubte, però, des de CiU creiem que les tramitacions que ara es duran a terme a la cambra baixa han de donar de forma ràpida solucions a aquest col·lectius de persones que han patit una insolvència sobrevinguda i de bona fe, fins al punt que es posa en perill el seu habitatge, el seu reducte més íntim de desenvolupament personal i familiar i quina pèrdua els aboca a una dramàtica situació de difícil recuperació.

Entenem que hem de fer que la moratòria que preveu el Govern espanyol no sigui només una parada en el temps, sinó que esdevingui una solució assumida de forma corresponsable també entre les entitats financeres i les administracions implicades, les quals han d'adaptar la fiscalitat de les diverses solucions que es puguin adoptar en el si d'aquesta intermediació, per tal que tinguin un encaix normatiu que eviti que el benefici assolit, marxi per la porta d'una fiscalitat abusiva.