Vivim temps de demagògia i de frivolitat, si se'm permet la redundància. Ho atribuïm sovint al món de la política, però encara llueix més en el món de la parapolítica. Des de Catalunya, ens hem queixat sovint de la deriva d'algunes tertúlies madrilenyes, convertides en combats de gladiadors en les que guanya qui més crida i qui la diu més grossa.
En aquestes tertúlies, d'un automatisme agre, s'ha establert allò del 'tot s'hi val', especialment contra les institucions catalanes. Doncs bé: de vegades em fa l'efecte que estem important el model cap a Catalunya. No necessàriament els tertulians, però sí la fórmula de les tertúlies.
L'altre dia en vaig enxampar casualment una per ràdio on un tertulià, no el vaig reconèixer per la veu, comentava els morts a l'accident de tren de Galícia. Òbviament, en feia una interpretació ideològica. I va continuar dient una cosa de l'estil: com que el govern de Catalunya és ultralibertral (o neoliberal, no sé ben bé quina expressió va fer servir: com que és obvi que en el llenguatge popular dir que algú és liberal és més un elogi que no pas un insult, hi han hagut d'enganxar prefixos per convertir-ho en presumptament insultant) i li agrada molt privatitzar, ara es dedicarà a privatitzar els trens de rodalies i per tant es multiplicaran els accidents ferroviaris com aquest a Catalunya.
Personalment, em sembla d'un mal gust incompatible amb una cultura democràtica sòlida, quan encara tenim la retina plena dels morts en un accident, fer-ne culpable o responsable a algú, a una administració o a un privat, si no se'n tenen proves o indicis molt concloents. Però encara és més de mal gust llançar com un arma contra un govern o contra qui sigui no ja els morts que hi ha hagut, sinó uns morts que no hi ha hagut, en uns accidents que no s'han produït, per culpa teòricament d'una decisió que mai no s'ha pres. És la importació del tot s'hi val.
