Certament, hi ha un aspecte reactiu: ajuden a mobilitzar les barbaritats contra la idea de democràcia i contra la cultura que altres posen damunt de la taula. Però, en qualsevol cas, el caràcter cívic, constructiu i propositiu d'aquestes manifestacions és un actiu del què ens hem de sentir tots plegats orgullosos. 

Però la marea verda illenca és, a més d'emocionant, també important. Una de les principals reaccions programàtiques de l'estat davant del procés sobiranista català és forçar i accelerar el procés de ruptura de l'espai cultural català, de l'espai cultural que defineix la llengua catalana compartida. Ja fa dies, i la conseqüència entre una cosa i l'altra no és casual.
El que passa a les Balears és la resposta cívica a un intent de trencar un espai cultural"
Personalment, sempre he pensat que cadascun dels territoris de parla catalana té la seva pròpia dinàmica política, que cadascun té el seu joc específic de majories i minories, i per tant cadascun té dret a triar els seus objectius, les seves vies i els seus ritmes. Per tant, molt probablement dins de l'espai cultural català es produiran situacions polítiques ben diferents. Ja es produeixen: l'Alguer i Andorra no tenen, òbviament, el mateix status polític. Però el que hem d'evitar és que la diversitat política signifiqui la ruptura de l'espai cultural.

Passi el que passi a Catalunya, tenim la responsabilitat tots plegats ─uns més que els altres─ de mantenir la unitat d'aquest espai cultural, de mantenir la vitalitat de la llengua catalana compartida en l'espai públic de tots els territoris, de preservar i incrementar la circulació de la producció cultural en tot l'espai comú. Per això és tan important el que passa a les Balears. Perquè és la resposta cívica a un intent de trencar un espai cultural. Perquè és el camí per la defensa d'aquest espai cultural, passi el que passi a Catalunya. Gràcies, gent de les Illes! Perquè esteu defensant allò que compartim, allò que és de tots nosaltres. El que feu ens importa a tots. I ens emociona a tots.