El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha alertat a un article el gran canvi organitzatiu que patirà la política catalana un cop s'assoleixi l'Estat propi: "No sé si tenim prou consciència de fins a quin punt canviarà l'escenari de la representació política amb la independència de Catalunya. El fet que l'eix anomenat nacional desaparegui farà que les regles d'oposició i contigüitat dels partits actuals deixin de tenir vigència".

A l'article Nous actors per a un nou escenari Cardús hi ha esmentat alguns d'aquests canvis: "Els marcs de referència ideològica poden arribar a tenir una certa continuïtat, però també es veuran afectats [...]. Al nou Estat, per entendre'ns, ja no hi haurà partits "nacionalistes", sinó partits tan patriòtics com ara ho són el PP o el PSOE a Espanya".

Sobre els partits que han nascut a remolc del procés, "paràsits de les tensions que inevitablement es produeixen, desapareixeran amb la mateixa naturalitat amb què van sorgir" i ha fet una analítica partit a partit: "Què en quedarà, per exemple, de la federació entre CDC i UDC? Tant la pulsió nacional que uneix els dos partits com la que n'explica les tensions deixaran d'existir. I ERC? Com es ressituaran els republicans en el mapa ideològic quan l'objectiu independentista hagi desaparegut?".
Pel que fa a la representació política, s'haurà de començar pràcticament de cap i de nou"
Sobre els socialistes de Catalunya, Cardús ha dit que ho tindran "una mica més complicat" per reinventar-se perquè al socialisme català "li caldrà una nova marca": "En canvi, tinc la impressió que a qui els podria ser menys complicat continuar és a ICV o a la CUP, sobretot perquè l'eix ideològic els defineix en una gran proporció[...]. És el cas contrari de C's, que perdran la seva raó de ser quan el "millor junts" deixi de tenir sentit [...]. I sí, el PP –també amb una nova marca– podria quedar com un partit lerrouxista català a la recerca d'un vot nostàlgic o ressentit".

Finalment, Cardús ha conclòs que el mapa de la representació política "canviarà de tal manera que, [...] moltes de les qüestions que encara ens plantegem ara són completament irrellevants" i ha sentenciat que si hi ha una cosa que farà arribar fins al final el procés és "la promesa d'una radicalitat democràtica que no ha ofert Espanya": "I això significa que, pel que fa a la representació política, s'haurà de començar pràcticament de cap i de nou".